Monestirs de
Catalunya

Benedictines

Monestir de Santa Maria de Vilanera
< anterior Inici Catalunya Alt Empordà l'Escala següent >
castellano - français
cercador contacte facebook

Alt Empordà

Monestir de monges benedictines, fundat el 1328 a instàncies d'Arnau de Soler, ardiaca de Besalú. La primera abadessa fou Fresca de Soler, germana del fundador i priora de Penardell. El 1362 va integrar la comunitat de Matella i Sant Joan de l’Erm, resultat al seu torn de fusió d’aquelles dues cases, el que va proporcionar noves rendes al monestir que es trobava en decadència. El 1386 els edificis es trobaven en ruïna a causa de la guerra i el 1396 les monges demanaven la seva integració amb la de Penardell, cosa que no es va arribar a realitzar. Finalment el 1403 el papa Benet XIII va autoritzar la integració de la comunitat formada per tres monges amb la de Sant Bartomeu de Peralada, de canongesses agustinianes.

Santa Maria de Vilanera
Restes de l'església del monestir


Santa Maria de Vilanera
Restes de l'església del monestir

Santa Maria de Vilanera
Restes del monestir


Es conserven les ruïnes d'un mur de l'església dalt del turó. Més properes al mas Vilanera hi ha més restes del cenobi: uns murs de difícil identificació. Possiblement el mateix mas, que té integrada una torre de defensa, estigui bastit sobre antigues estructures del monestir. Dins el mateix entorn hi ha un camp de sitges que s’utilitzarien en època del monestir tot i que siguin d’origen més antic.

Santa Maria de Vilanera
Restes del monestir


Vilanera
Sitges

Mas Vilanera
El mas de Vilanera


Bibliografia:
- AGUSTÍ, Bibiana, i altres (2002). Excavacions arqueològiques a Vilanera (l’Escala, l’Alt Empordà). Sisenes jornades d’arqueologia de les comarques gironines. Sant Joan de les Abadesses
 

Situació:

Des de l'Escala, en direcció Albons, a ponent.
El Mas Vilanera queda a l'esquerra, una mica apartat de la carretera. Les restes del monestir (17) són a prop del mas


Baldiri B. - Juliol de 2012