Benedictins
 

De la cel·la de Sant Silvestre es tenen notícies des del segle IX, com a depenent de Sant Esteve de Banyoles, juntament amb Sant Martí de Vallmala. A començament del segle XI es converteix en parròquia el que fa pensar que la cel·la monàstica que hi havia ja havia desaparegut. El 1029 es va consagrar una nova església.

Es tracta d'un edifici de nau única, rectangular, amb un absis semicircular a llevant i un campanar d'espadanya escapçat a ponent. Cal destacar també l’evident aparell d’opus spicatum, a l'absis. Aquesta construcció podria datar-se des del segle X en les parts més antigues, fins el segle XII o XIII.

L'opus spicatum de l'absis