Monestirs de
Catalunya

Carmelites calçats

Convent del Carme de Peralada
< anterior Inici Catalunya Alt Empordà Peralada següent >
castellano
cercador contacte facebook

Alt Empordà
 
< monestirs imprescindibles... >

El convent extramurs

El convent de frares carmelitans es va establir als voltants de la vila, extramurs, en algun lloc proper a l'església de Sant Llàtzer, o possiblement en aquella mateixa església al segle XIII. Tot i que hi ha documents que situen la fundació el 1206, aquesta data tant reculada no és possible.

El Carme de Peralada
El Carme


El Carme de Peralada
Claustre

El Carme de Peralada
Claustre


El convent intramurs

Més tard, el 1293, els fou cedit un terreny a l'interior, la mateixa casa que havien deixat el 1274? els frares del sac. Aquesta donació va venir de la ma dels Rocabertí. El trasllat no es va produir fins mitjans del segle següent, ja que el 1346 consta el mal estat del lloc que habitaven, encara extramurs. L'any següent obtenien una casa a tocar de la que ja tenien des del 1293, en la que hi havia una església en construcció. Les obres de l'església i el nou convent es van accelerar i la consagració es va produir abans del 1400. És una època d'esplendor del centre religiós, que fou objecte de donacions de personalitats de les rodalies. El 1435 la comunitat va comprar els béns de la casa del Sant Sepulcre.

El Carme de Peralada
Claustre


El Carme de Peralada
L'església

El Carme de Peralada
Portal de l'església


La comunitat va patir els efectes de la Guerra Gran, el 1794, però els carmelitans hi van poder tornar l’any següent. Això va marcar el començament d’una època de turbulències, amb l’ocupació dels francesos el 1808 i el retorn de la comunitat el 1814 trobant el lloc saquejat. Una nova i curta expulsió aquell mateix any... una supressió entre el 1821 i 1824... i la definitiva el 1835.

El Carme de Peralada
Biblioteca


El Carme de Peralada
Església

El Carme de Peralada
Presbiteri


El Carme després dels carmelitans

Un cop abandonat definitivament el lloc, l’església es va convertir en teatre i l’edifici conventual es va adaptar com habitatges. A mitjan del segle XIX Joana de Rocabertí, comtessa de Peralada va poder exercir els seus drets sobre el lloc i va recuperar la propietat, s’hi va posar una escola d’arts. Més tard Miquel Mateu hi va instal·lar una col·lecció d’art, escultura medieval, vidre català i una notable biblioteca. Ara el conjunt queda lligat al Casino i a les bodegues on s’elaboren vins.

Sant Pere de Rodes
Capitell amb animals fantàstics
(Mestre de Casbestany, 1160-1163?)
De la portada de Sant Pere de Rodes
Museu del Castell de Peralada


Els edificis

L'església és una construcció gòtica de la segona meitat del segle XIV. És de nau única amb capelles laterals entre els contraforts. Es va restaurar amb profunditat al segle XIX, aixecant de nou l’absis central. En aquell moment es va descobrir l’entramat de fusta de la coberta que era amagat sota una volta postissa; es va refer gairebé del tot, però es van poder conservar alguns elements primitius. La façana té una rosassa sota la qual hi ha la porta principal, gòtica, amb una Mare de Déu entre àngels, del segle XV.

El claustre és un elegant exemplar gòtic, les galeries més antigues són de la segona meitat del segle XIV, i les més noves d'entre el 1611-12. 

El Carme de Peralada
Peralada i el convent del Carme


Bibliografia:
- Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primrr tercio del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1906.
- Miguel Golobardes Vila. El convento del Carmen de Peralada. José Porter, Editor. Barcelona, 1953.
- Antoni Conejo da Pena. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002
 

Situació:

El convent del Carme (34) és al centre de Peralada,
on ara hi ha el casino i el museu


El Carme de Peralada

Baldiri B. - Febrer de 2011