| |
|
|
|
El
convent extramurs
El
convent de frares carmelitans es va establir als voltants de la
vila, extramurs, en algun lloc proper a l'església de Sant
Llàtzer, o possiblement en aquella mateixa església al segle
XIII. Tot i que hi ha documents que situen la fundació el 1206,
aquesta data tant reculada no és possible. |
El Carme |
|
|
Claustre |
Claustre |
|
|
El convent intramurs
Més
tard, el 1293, els fou cedit un terreny a l'interior, la mateixa
casa que havien deixat el 1274 els frares del sac. Aquesta
donació va venir de la ma dels Rocabertí. El trasllat no es va
produir fins mitjans del segle següent, ja que el 1346 consta el
mal estat del lloc que habitaven, encara extramurs. L'any
següent obtenien una casa a tocar de la que ja tenien des del
1293, en la que hi havia una església en construcció. Les obres
de l'església i el nou convent es van accelerar i la consagració
es va produir abans del 1400. És una època d'esplendor del
centre religiós, que fou objecte de donacions de personalitats
de les rodalies. El 1435 la comunitat va comprar els béns de la
casa del Sant Sepulcre. |
Claustre |
|
|
L'església |
Portal de l'església |
|
|
La
comunitat va patir els efectes de la Guerra Gran, el 1794, però
els carmelitans hi van poder tornar l’any següent. Això va
marcar el començament d’una època de turbulències, amb
l’ocupació dels francesos el 1808 i el retorn de la comunitat el
1814 trobant el lloc saquejat. Una nova i curta expulsió aquell
mateix any... una supressió entre el 1821 i 1824... i la
definitiva el 1835. |
Biblioteca |
|
|
Església |
Presbiteri |
|
|
El Carme després dels carmelitans
Un
cop abandonat definitivament el lloc, l’església es va convertir
en teatre i l’edifici conventual es va adaptar com habitatges. A
mitjan del segle XIX Joana de Rocabertí, comtessa de Peralada va
poder exercir els seus drets sobre el lloc i va recuperar la
propietat, s’hi va posar una escola d’arts. Més tard Miquel
Mateu hi va instal·lar una col·lecció d’art, escultura medieval,
vidre català i una notable biblioteca. Ara el conjunt queda
lligat al Casino i a les bodegues on s’elaboren vins. |
Capitell amb animals fantàstics
(Mestre de Casbestany, 1160-1163?)
De la portada de Sant Pere de Rodes
Museu del Castell de Peralada |
|
|
Els edificis
L'església és una construcció gòtica de la segona meitat del segle
XIV. És de nau única amb capelles laterals entre els contraforts. Es
va restaurar amb profunditat al segle XIX, aixecant de nou l’absis
central. En aquell moment es va descobrir l’entramat de fusta de la
coberta que era amagat sota una volta postissa; es va refer gairebé
del tot, però es van poder conservar alguns elements primitius. La
façana té una rosassa sota la qual hi ha la porta principal, gòtica,
amb una Mare de Déu entre àngels, del segle XV.
El claustre és un elegant exemplar gòtic, les galeries més antigues
són de la segona meitat del segle XIV, i les més noves d'entre el
1611-12. |
Peralada i el convent del Carme |
|
Bibliografia:
- Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante
el primrr tercio del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona,
1906.
- Miguel Golobardes Vila. El convento del Carmen de Peralada.
José Porter, Editor. Barcelona, 1953.
- Antoni Conejo da Pena. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura
I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002 |
|
|
|
Situació:
El convent del Carme és al centre de
Peralada,
on ara hi ha el casino i el museu |
|
