La primera notícia que hom té del lloc del Roure porta la data de 1195 i és una donació a favor seu, operacions similars es troben en els anys següents. El 1261 es troba el nom d’un canonge, i el 1286 apareix el primer paborde conegut, el que indica l’existència d’una comunitat més o menys gran. Tot fa pensar que es tractava d’uns canonges que haurien fundat una comunitat en una església preexistent.

Santa Maria del Roure

Santa Maria del Roure

Santa Maria del Roure

Hom té algunes notícies de la vida de la canònica durant el segle XIV, amb un reduïda comunitat que el 1365 tenia tres membres. En aquella època va entrar en decadència i al segle següent hom reconstruïa l'església i amb aquesta causa el papa Benet XIII va concedir indulgències a qui ajudés l’obra. Mentre, el lloc s’havia convertit en un santuari amb certa devoció en la comarca. La casa va tornar a patir destruccions, el 1485 el lloc fou assaltat i va quedar abandonat uns anys.

Santa Maria del Roure

Santa Maria del Roure

Santa Maria del Roure

El 1529 el paborde era un canonge de Vilabertran i no hi residia. La canònica fou secularitzada el 1592 quan ja feia temps que no tenia comunitat i parcialment en ruïnes. El 1725 el lloc es trobava abandonat, amb el mobiliari emmagatzemat a causa de l’estat en que es trobava l’església. Es conserven les ruïnes d'una església de construcció gòtica, aixecada entre els segles XV i XVI. També hi ha importants restes de l'edifici conventual, més recent.

Santa Maria del Roure

Santa Maria del Roure

Santa Maria del Roure

Santa Maria del Roure

Les ruïnes de la canònica són al cim d'un serrat, 1 km al NO de Molins. S'hi va des de Pont de Molins fins el lloc de Molins des d'on surt una pista en mal estat que hi porta en cosa d'un km i mig