|
Es
tracta d’un monestir de monges benedictines fundat el 1225 a
l’ombra del monestir masculí de Santa
Maria de Roses i sobre una església que ja existia el 953.
Una inundació el va afectar l’any 1330 i per refer-se dels danys
hom va autoritzar a les monges a demanar almoina. A causa del
isolament del lloc on es trobava, el 1389 la comunitat es va
traslladar a Castelló d’Empúries, on les monges van tenir cura
de l’hospital annex a la capella de la Magdalena fins que l’any
1396 es van traslladar intramurs, a la capella de Sant Marc.
Durant el segle XV passava una època de decadència i la reduïda
comunitat no era tal i les monges vivien fora de la casa. En una
visita episcopal del 1447 només hi residien la priora i una
monja i a causa d’això, el 1461 les seves rendes foren unides a
Sant Daniel de Girona i
l’establiment va desaparèixer tot i que una monja de Sant Daniel
encara mantenia el títol de priora de Santa Margarida. Al segle
XVII encara es conservava l'església del Prat de Roses, que ara
s'ha perdut en una zona urbanitzada que conserva el topònim de
Santa Margarida.
|
