Eremitori de Sant Pere de Gaià

Comunitat de Sant Pere del Gaià / Beati Petri de Gayano / Sanctum Petrum de Gaia

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Sant Pere de Gaià
Sant Pere de Gaià

A la riba dreta del Gaià, aigües amunt del monestir de Santes Creus hi ha les ruïnes d’una església d’origen antic de la que hom coneix el seu passat eremític, anterior a l’arribada dels cistercencs de Santes Creus.

Sant Pere de Gaià
Sant Pere de Gaià

L’esment més antic d’aquesta església de Sant Pere de Gaià és en una donació del comte Borrell II de Barcelona atorgada l’any 980. El 1154 torna a figurar en una butlla del papa Anastasi IV on es confirmen els béns de l’església de Tarragona, juntament amb l’església de Sant Pere de Gaià s’esmenta una altra dedicada a Santes Creus del Gaià. Al menys la primera església era un centre eremític habitat per anacoretes que es va desenvolupar amb anterioritat a l’arribada dels cistercencs a Santes Creus, a partir del 1160. Cap el 1170 aquells anacoretes es van integrar a l’abadia cistercenca que va esdevenir propietària de Sant Pere i els seus béns. Actualment es conserven les ruïnes de l’església.

Sant Pere de Gaià
Sant Pere de Gaià
Sant Pere de Gaià
El papa Anastasi IV
Il·lustració del Liber Chronicarum (1493)
Bayerische Staatsbibliothek

Bibliografia:
  • FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7-1. Abadia de Montserrat
  • FORT I COGUL, Eufemià (1995). El eremitismo en la archidiócesis Tarraconense. España eremítica. Leyre
  • FUENTES I GASÓ, Manuel-Maria (1995). Sant Pere de Gaià. Catalunya romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopedia Catalana
  • GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Barcelona: Artestudi

Situació:
Vista aèria

Les ruïnes de l'església són a la riba dreta del Gaià, al nord del monestir de Santes Creus, prop de la carretera del Pont d'Armentera