|
|
|
|
||||||||||||||
|
A causa de les deficiències de l’establiment caputxí a Sant Jeroni, el bisbe de Tarragona els va proposar d’anar al santuari del Lledó, cosa que fou acceptada i formalitzada el 1586 amb Santa Anna de Barcelona, reservant-se aquests darrers certs drets sobre el lloc. Durant el segle XVII els caputxins van fer importants obres de millora a la casa, i en el segle següent es van veure obligats a endegar encara més obres de reparació a causa de l’imminent perill de ruïna que presentava. |
![]() Claustre del convent Fotografia de Gaietà Barraquer (1891) Publicada a Las casas de religiosos... |
|
|
Ja al segle XIX, la casa es va veure afectada per la Guerra del Francès i el 1809 els frares hagueren d’abandonar-la, tot i això, els desperfectes ocasionats foren menors. Durant el Trienni Liberal van abandonar una altra vegada el convent (1821-1823) i el 1835 foren exclaustrats definitivament. El lloc esdevingué Casa de Caritat i es va bastir un nou edifici al costat de l'església entre el 1880-90. Des del 1973 té el caràcter de parròquia. |
||
|
Bibliografia: - BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés, 1906 - BASILI DE RUBÍ. Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià, 1977 - TUSET VALLET, Jordi. Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó. Valls: Institut d´estudis Vallencs, 2001 |
|||
|
Situació: El santuari és al final del passeig dels Caputxins, al nord de la ciutat |
|
||
| Baldiri B. - Desembre de 2011 |