Després de la conquesta de Tortosa, a mitjan del segle XII, bona part d’aquella contrada va quedar sota el domini dels templers i dels hospitalers, però l’ampli territori al voltant de l’actual Ametlla de Mar es trobava molt deshabitat a causa del seu caràcter inhòspit. Aquest lloc poc acollidor representava un problema per a la comunicació entre Tarragona i Tortosa a banda que era un perill a causa de la seva accessibilitat per mar que el deixava exposat als possibles atacs sarraïns. L’orde de Sant Jordi d’Alfama fou fundat per Pere II (1196–1213) el 1201 amb la voluntat de posar remei al problema. En el document fundacional el monarca va donar l’extens territori coster entre l’Ampolla i el coll de Balaguer (prop de la central de Vandellòs) a Joan d’Almenara i Martí Vidal com a base per portar endavant l’empresa.

Restes de la fortalesa medieval de Sant Jordi d'Alfama

Malgrat no disposar d’informació detallada de l’organització de l’orde, hom coneix que era seguidor de la Regla de Sant Agustí. Des del començament van treballar per aixecar la casa principal d’Alfama on, a més de tenir un petit hospital, residia la màxima autoritat de l’organització hospitalària i militar. Poc a poc van anar ampliant els seus dominis fora del territori inicial i les necessitats organitzatives van fer que s’establissin altres centres administratius, o comandes. El 1205 van rebre el domini de Bujaraloz (Saragossa) on el 1225 hi consta el càrrec de comanador de la casa que s’hi va establir. Un document d’aquell any esmenta també l’existència d’un hospital a Alcarràs (Segrià). Més endavant, ja al segle XIV, s’esmenta un comanador a la ciutat de València (des del 1317) i un altre al lloc de Riquer (Montmaneu, Anoia).

Sant Jordi
Detall del frontispici de Montesa ilustrada (H. de Samper, 1669)

Aquest orde va patir moltes dificultats econòmiques, una de les obligacions més importants dels frares era demanar almoina per seu manteniment, en aquest sentit cal esmentar la venda de Bujaraloz al monestir de Sixena el 1229 per fer front als deutes. L’orde va participar modestament en algunes empreses militars, per això va rebre algunes possessions en els territoris de conquesta, Balears i València. Durant el darrer quart del segle XIII i primer del XIV, els frares de Sant Jordi van tenir cura també de l’hospital de Sant Joan de ReusHospital de Sant Joan de Reus

Antic hospital fundat a Reus al segle XIII (s'esmenta la seva existència el 1244), es trobava a tocar de la porta de l'Hospital, a llevant del centre històric. El 1835 la seu es va traslladar a l'antic convent dels carmelites descalços


Imatge idealitzada del portal de l'Hospital
Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya. Núm. 080 (abr. 1927)
Biblioteca de Catalunya. Museu d'Història de la Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona. El 1327 l’orde va rebre la important donació del castell de Riquer, entre altres béns, on s’hi va establir una comanda, que va aplegar una reduïda comunitat. El 1373 Pere el Cerimoniós va fer un pas endavant en la consolidació de l’orde aconseguint que el papa Gregori XI donés el vist-i-plau per la seva aprovació, confirmant la Regla de Sant Agustí segons els costums de l’orde de l’Hospital, fins aquell moment s’haurien governat amb el vist-i-plau episcopal.

Frare de l'orde de Montesa i Sant Jordi d'Alfama, amb la creu vermella d'aquest darrer orde
Detall de Mare de Déu amb els mestres de Montesa
Antoni Peris (c1412). Museu del Prado
Imatge de Wikimedia

El 1378 la casa d’Alfama fou atacada per pirates sarraïns que capturaren el comanador, Jaume Roger, i la seva germana, el seu alliberament fou lent i costós, ja que s’havia de pagar el rescat. La poca vitalitat de l’orde va anar acompanyada del relaxament dels costums, donant-se casos d’apropiació de fons pel propi profit d’alguns frares. Pere el Cerimoniós va intervenir en els afers de l’orde amb la finalitat de revitalitzar-lo, de fet des de la seva fundació encara no havien aconseguit el repoblament del territori ni l’establiment d’una casa a Barcelona. En els darrers anys del segle XIV, la crisi es va agreujar i el rei Martí l’Humà, després de palesar la impossibilitat de la seva recuperació, va optar per la seva unió amb l’orde de Montesa. Després de certs entrebancs, a finals del 1399 i començament del 1400 el papa Benet XIII va autoritzar la unió dels dos ordes, que passaria a anomenar-se Orde de Nostra Senyora de Montesa i Sant Jordi d’Alfama.

Sant Jordi d'Alfama
Fortalesa del segle XVIII al costat de l'antiga