|
El bisbe de Barcelona va
autoritzar l’establiment d’un convent caputxí a Vilafranca l’any
1581 i el va dedicar a la Concepció. El seu origen cal cercar-lo
en el pare Josep de Rocabertí que amb motiu d’uns sermons a la
vila, hom va prendre la iniciativa de cridar els caputxins a
establir-se a Vilafranca. Foren adquirits uns terrens prop de la
muntanya de Sant Jaume on hi haurien existit des de feia anys
uns ermitoris dedicats a Sant Pere i Sant Pau. El 1582 es va
posar la primera pedra del convent i els primers caputxins
s’establien provisionalment a l’ermita de Sant Pau. |
El convent de Vilafranca en el mapa
titulat
Provincia Cataloniae cum confinijs (1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya |
|
A causa de la
insalubritat del lloc, la gran distància amb Vilafranca i les
pèssimes condicions en que es trobava el mateix convent, el capítol
de 1623 va acordar el seu trasllat a un lloc més idoni. La primera
pedra del nou edifici es va posar el 1624 i el 1626 es va dedicar a
la Immaculada Concepció.
Aquest convent no va durar molts anys; el 1640 fou incendiat i el
1642 reconstruït. El 1822 es va produir una exclaustració temporal,
durant la qual el convent fou saquejat, es va reconstruir, però el
1835 fou abandonat definitivament i incendiat, els terrenys van
passar a mans municipals i el 1839 s’hi va fer el cementiri. |
Sumario geografico y politico
de las quatro partes del mundo : en verso endecasylabo. 1795
Del historiador caputxí Ferran Esther de Barcelona (+1809)
Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès |
Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en
Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona:
Imp. Fco. J. Altés, 1906
- PLANAS, Josep. Antics convents, esglésies i capelles de
Vilafranca. Vilafranca del Penedès: Artes Gráficas, 1948
- BASILI DE RUBÍ. Un segle de vida caputxina a Catalunya.
1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià, 1977 |
|
