Canònica de Santa María de Alquézar
Col·legiata d'Alquézar / Alchezar / Alquezer / Alquèssar
(Alquézar, Osca)
El castell d'Alquézar fou conquerit cap al 1067, en època de Sanç Ramires (rei d'Aragó entre el 1063 i 1094) i va servir de base per a futures incursions en terres islàmiques. El seu nom denota perfectament el seu origen àrab ("Al-Qasr"). Tal com s'havia fet a Loarre i Montaragó, poc després de la seva ocupació s'hi va instaurar una canònica agustiniana sota d'advocació de Santa María, que fou dotada amb béns i rendes pel seu manteniment.
El primer abat, i organitzador de la canònica fou Sancho, fins aquell moment al davant del monestir de San Juan de Matidero, que hi va passar a dependre. L'església d'aquesta comunitat es va consagrar el 1099. El 1119 era un priorat amb una comunitat de clergues molt reduïda, però influent, era una comunitat regular, però sembla que mai va assumir la regla de Sant Agustí, com ara Montaragó, Loarre i altres institucions anàlogues. El lloc fou objecte de litigis entre les seus episcopals de Roda i Osca pel seu domini i control.
Finalment, el comte Ramon Berenguer IV va sotmetre la canònica a la diòcesi de Tortosa (1149) i els bisbes tortosins van esdevenir priors d'Alquézar fins que el 1242 va passar definitivament a dependre de la seu d'Osca. El 1252 es va secularitzar, convenint-se en un “capítol de racioners”. Dins de l'estructura del castell es conserva l'església, que es va aixecar entre el 1525 i 1532 en el lloc de l'edifici anterior, el temple conserva un valuós mobiliari. S'hi entra a través d'un claustre, aixecat entre els segles XIII i XIV aprofitant l'antic atri romànic, al que s'hi van afegir tres galeries més. Aquell atri primitiu conserva una sèrie de capitells historiats, molt característics, els murs del claustre es van decorar amb pintures murals dels segles XV i XVIII que, en bona part, encara es conserven.
Torre albarrana
Il·lustració publicada a Retratos de los Reyes de España... (1788)
Claustre de la col·legiata
Creació de l'home
Galeria del claustre
Claustre. Epifania
Retaule major
Crist (sXIII)
- BARRIOS, M. Dolores (2010). Documentos de la colegiata de Santa María de Alquézar, siglos XI al XIII. Osca. Instituto de Estudios Altoaragoneses
- DURÁN GUDIOL, Antonio (1979). Historia de Alquézar. Saragossa: Guara Ed.
- DURÁN GUDIOL, Antonio (1994). La villa y la colegiata de Alquézar. Osca: Instituto de Estudios Altoaragoneses
- MONSERRAT, Sebastián (1882). Aragón histórico, pintoresco y monumental. Tomo I, Huesca. Saragossa
- UBIETO, Agustín (1999). Los monasterios medievales en Aragón. Saragossa: C. A. Inmaculada
Al municipi d'Alquézar