Origen

El castell d’Alquézar fou conquerit cap el 1067, en època de Sanç Ramires (rei d’Aragó entre el 1063 i 1094) i va servir de base per a futures incursions en terres islàmiques. El seu nom denota perfectament el seu origen àrab (“Al-Qasr”). Tal com con s’havia fet a Loarre i Montaragó, poc després de la seva ocupació s’hi va instaurar una canònica augustiniana sota d’advocació de Santa Maria, que fou dotada amb béns i rendes pel seu manteniment. L’església d’aquesta comunitat es va consagrar el 1099.

El 1119 era un priorat amb una comunitat de clergues molt reduïda però important. Ell lloc fou objecte de litigis entre les seus episcopals de Roda i Osca pel seu domini i control. Finalment el comte Ramon Berenguer IV va sotmetre la col·legiata a la diòcesi de Tortosa (1149) i els bisbes tortosins van esdevenir priors d’Alquézar fins que el 1242 va passar definitivament a dependre de la seu d’Osca.

Els edificis

Dins de l’estructura del castell es conserva l’església, que es va aixecar entre el 1525 i 1532 en el lloc d’un edifici anterior. Conserva un valuós mobiliari. S’hi entra a través d’un claustre, aixecat entre els segles XIII i XIV aprofitant l’antic atri romànic al que es van afegir tres galeries més. Aquell atri primitiu conserva una sèrie de capitells historiats, molt característics. Els murs del claustre es van decorar amb pintures murals dels segles XV i XVIII que es conserven en una part important.