Monestir de Sant Joan de la Penya

San Juan de la Peña / Monestir de Sant Julià i Santa Basilisa / Sancto Ioanni de Pinna / Penna

(Jaca, Osca)

Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya

El monestir de Sant Joan de la Penya té el seu origen en un petit establiment eremític situat en una balma arrecerada. Una llegenda, que hom situa en època preislàmica, explica l'episodi del descobriment accidental del cos de l'anacoreta Joan d'Atarés, que no havia estat enterrat a causa del seu aïllament. Els personatges que el van trobar van quedar-se en aquell indret, cosa que va permetre la continuïtat del centre eremític.

Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Sala del Concili, a la planta baixa

Ja en època comtal, el primitiu eremitori evolucionaria fins a esdevenir un centre monàstic sota l'advocació dels sants Julià i Basilissa. Durant la primera meitat del segle X es va construir una petita església de dues naus, encastada a la roca que l'aixoplugava. Pràcticament no hi ha notícies d'aquest lloc fins que, a l'època de Sanç III el Gran (que va governar entre el 1004 i 1035), es va donar un nou impuls a la vida monàstica, que el 1028 va adoptar la regla benedictina. El centre fou dotat de rendes per a la seva subsistència i hi van passar a dependre una llarga sèrie de petits establiments monàstics de la rodalia. El 1071 el monestir va passar a governar-se directament des de Roma, llavors sota el papat d'Alexandre II, que li va confirmar els seus béns, alhora que l'enfrontava a la seu de Jaca.

Aquesta nova situació va fer que el monestir esdevingués un centre influent i poderós. Aquesta riquesa va permetre ampliar les construccions que s'havien revelat insuficients. A causa del reduït espai que hom disposava, es va optar per ampliar l'edifici afegint una planta sobre les antigues construccions. La nova església, ampliada, es va consagrar el 1094. Val a dir que s'han perdut moltes de les edificacions que antigament hi havia. Durant un temps, aquest monestir es va utilitzar de panteó reial. Cap al segle XII (i possiblement el XIII) es va construir el claustre, magnífic conjunt conservat parcialment, que fou executat per diferents tallers. El 1080 li fou donada l'església de Santa Maria de Iguácel, on es va fundar un priorat.

Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
L'església preromànica
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Decoració mural

Un seguit de fets van motivar l'inici de la decadència d'aquesta casa. En primer lloc, les desavinences amb el poder, i després la relaxació dels costums dins el mateix monestir, inclòs vendes de patrimoni i abandonament del cenobi per part d'alguns dels membres de la comunitat. La situació s'agreujaria amb l'elevat endeutament i per fets fortuïts, un incendi el va afectar el 1375. Aquesta mena d'incident es va tornar a repetir en 1494 i altre cop el 1675. A totes aquestes circumstàncies cal afegir la mateixa naturalesa de l'edifici, en un indret poc idoni, sota una roca mal orientada i amb humitats, que obligava a reparacions contínues.

A causa de l'incendi de 1675, el lloc va quedar inhabitable. La comunitat es va veure obligada a traslladar-se als prats que hi ha més enlaire i condicionar un nou edifici, aquest trasllat es va formalitzar el 1682, malgrat que les obres no s'havien acabat a causa de les dificultats de finançament. La guerra del Francès encara va provocar un nou incendi (1809) i la fugida dels monjos, que no van poder regularitzar mínimament la comunitat fins al 1815, després encara va patir l'època del Trienni Liberal. La desamortització de 1835 va posar fi definitivament a la vida monàstica. Tot i que el monestir nou va quedar protegit, el conjunt es va anar degradant i no fou fins a la segona meitat que segle XX i a començament del XXI que es va anar restaurant i remodelant.

Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Pati interior
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Panteó de Nobles

De l’antic monestir cal esmentar, a la planta baixa, la sala “del Concili” i la primitiva església preromànica, que conserva restes de decoració mural amb escenes de la vida dels sants Cosme i Damià. A la planta superior hi ha un pati, amb el Panteó de Nobles, envoltat de dependències menors. Al fons es troba l’església de nau única i tres absis. El claustre està situat a l’altre costat, envoltat de diverses capelles. També es conserva el Panteó Reial, d’època neoclàssica. Una mica més amunt s’aixeca el monestir nou, un grandiós edifici, ara restaurat i rehabilitat. Una part s’utilitza com hotel.

Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Panteó de Nobles
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Panteó de Nobles
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Església superior
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Església superior
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Portal del claustre
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Claustre
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
La Visitació
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Els Reis Mags
Claustre
Claustre
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Vocació de sant Pere
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Capella de San Victorián
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
L'eremita Joan d'Atarés
Gravat (s XVIII)
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Il·lustració del Semanario pintoresco español (1847)
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España. Aragón (1844)
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España. Aragón (1844)
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
El monestir antic i el nou
Gravat (s XVIII)

Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
El monestir nou
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
El monestir nou
Sant Joan de la Penya
Sant Joan de la Penya
El monestir nou
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España. Aragón (1844)

Bibliografia:
  • BRIZ, Juan (1620). Historia de la fundación, y antiguedades de San Juan de la Peña. Saragossa: I. Lanaja
  • BUESA, Domongo J. (1987). Obras en el monasterio alto de San Juan de la Peña (1815-1835). In Homenaje a Federico Balaguer. Instituto de Estudios Altoaragoneses
  • DEL ARCO, Ricardo (1951). Noticias sobre el monasterio moderno de San Juan de la Peña. Argensola, núm. 6
  • FERNÁNDEZ, Gloria (2002). Las pinturas de la Iglesia "baja" de San Juan de la Peña: Vínculos pictóricos entre el Poitou y Aragón durante el siglo XII. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 14
  • GALTIER, Fernando; i altres (2007). Monasterio de San Juan de la Peña. Gobierno de Aragón
  • HERNANDO, Pedro (2019). Los prioratos de San Juan de la Peña anexionados durante el siglo XI. Universidad de Zaragoza
  • LALIENA, Carlos (2006). La memoria real de San Juan de la Peña: Poder, carisma y legitimidad en Aragón en el siglo XI. Aragón en la Edad Media, núm. 19
  • LAPEÑA, Ana Isabel (1989). El monasterio de San Juan de la Peña en la edad media. Saragossa: C. A. Inmaculada
  • OLIVÁN, Francisco (1969). Los monasterios de San Juan de la Peña y Santa Cruz de la Serós. Saragossa
  • PIFERRER, Pablo (1844). Recuerdos y bellezas de España. Aragón. Barcelona: J. Verdaguer
  • UBIETO, Agustín (1999). Los monasterios medievales en Aragón. Saragossa: C. A. Inmaculada
  • UBIETO, Antonio (1962). Cartulario de San Juan de la Peña. Vol. 1. València: Textos Medievales, 6
  • UBIETO, Antonio (1963). Cartulario de San Juan de la Peña. Vol. 2. València: Textos Medievales, 9

Situació:
Vista aèria

Els monestirs es troben al sud de Santa Cruz de la Serós, al sud-oest de Jaca
- San Juan de la Peña (antic)
- El monestir nou