Monestir de Santa Lucía de Saragossa
Cistercenques
Saragossa (Aragó)
     

Aquesta casa és el resultat del trasllat del monestir de monges cistercenques de Cambrón a Saragossa. A mitjan del segle XVI el Concili de Trento va prohibir els establiments monàstics femenins allunyats dels nuclis habitats. Arran d’aquell decret, l’arquebisbe i monjo cistercenc Hernando de Aragón (1539-1575) va procurar que ocupessin una església que ell mateix havia promogut a la ciutat. El trasllat no es va fer realitat fins el 1588, després de l’obtenció del papa Sixte V de la corresponent llicència.

A la seva arribada a Saragossa, les 29 monges de la comunitat s’estatjaren provisionalment al convent de dominics mentre acabaven les obres de Santa Lucía. La primera abadessa del nou monestir fou Ana Fernández Heredia (1613-1631), de casa noble i darrera abadessa perpètua de la comunitat.

La comunitat cistercenca va mantenir-se fins que la guerra del Francès la va obligar a abandonar la casa, el que va significar la seva ruïna econòmica. En temps de la desamortització van tornar a abandonar el monestir, refugiant-se en diversos llocs fins que el 1849 van poder tornar a Santa Lucía, que hagueren de reconstruir en la seva totalitat. La casa fou abandonada de nou amb motiu de la guerra Civil i el 1967 es van traslladar a un nou indret.


Bibliografia
- CANELLAS LÓPEZ, Ángel (1987). El monasterio cisterciense zaragozano de Santa Lucía la Real. A El Císter. Órdenes religiosas zaragozanas. Institución Fernando el Católico. Saragossa
 
Baldiri B. - Maig de 2013
Tornar