Monestirs - Santa María de Villanueva de Oscos

Monestirs

Monestirs
d'Astúries

Monestir de Santa María de Villanueva de Oscos

< anterior

Inici

Espanya

Astúries

següent >

castellano

Astúries

Aquest monestir fou fundat l’any 1137 a iniciativa d’Alfons VII de Lleó i Castella, amb la voluntat de poblar aquestes terres, prop d’un establiment anterior de tipus eremític que va acabar integrant-se amb aquest. Aquesta casa fou posada sota la Regla de Sant Benet i l’advocació de la Mare de Déu. Després d’això hom troba aquest cenobi esmentat en diverses operacions de tipus econòmic per les quals incrementà considerablement el seu patrimoni de béns i rendes. El 1162 consta la seva dependència de San Salvador de Carracedo (Lleó); conjuntament amb aquella casa i d’acord amb una butlla del papa Innocenci III, Santa María de Villanueva de Oscos va entrar a formar part de l’orde del Cister.

Santa María de Villanueva

Benedictins

Cistercencs

Santa María de Villanueva

Façana de l'església

Entre el segle XII i començament del XIII es devia aixecar el monestir romànic, que ara pràcticament ha desaparegut, en aquest sentit hi ha constància de l’enterrament al claustre del cavaller Raimundo Díaz, a començament del segle XIII, que havia participat en la construcció d’aquella dependència monàstica. També en aquesta època es tenen notícies de cert relaxament de la vida conventual i enfrontaments amb Carracedo, que fins i tot va necessitar de la intervenció papal.

El presbiteri

Retaule major

Mare de Déu titular de l'església

Malgrat aquesta situació la casa va continuar acumulant riqueses i, sobretot, obtenint la confirmació dels seus privilegis senyorials sobre el territori (Alfons XI, Enric III, Joan II...). Però a finals del segle XV el lloc es trobava en franca decadència i el 1511 figura incorporat a la Congregació Cistercenca de Castella, el que va donar nou impuls al seu desenvolupament malgrat la pèrdua de poder que significava la nova situació. Això va permetre reedificar el monestir (durant els segles XVII i XVIII), el qual havia arribat a trobar-se en un deplorable estat de conservació. La fi del monestir va arribar amb la situació política del segle XIX: durant la guerra del Francès quan el lloc fou ocupat i transformat en hospital, el Trienni Liberal i després la desamortització amb el tancament definitiu el 1835. La casa es va posar a la venda i únicament l’església va seguir amb la seva activitat parroquial, que ja exercia des de molt abans, aquesta és la part millor conservada, ja que la resta de les dependències monàstiques es troben en estat d’abandonament.	Làpida de Mendo de Noceda	Sepulcre al presbiteri

Cor de l'església	Santa María de Villanueva	Nau de l'església

Absis lateral	Sants Benet i Bernat	Innocenci III Imatge de: Liber Chronicarum (1493) Bibliothèque nationale de France

Santa María de Villanueva	Santa María de Villanueva	Santa María de Villanueva

Alfons VII de Lleó i Castella Imatge de Wikimedia Commons	Santa María de Villanueva	Santa María de Villanueva