Aquesta és també una fundació relacionada amb els temps immediats a la conquesta de Mallorca (1229). El 1230 Jaume I donava als premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes (Noguera) uns terrenys a Artà a més d’una església a Palma en agraïment al suport d’aquest orde a la conquesta. Van mantenir poc temps l’església de Ciutat, el 1233 ja l’havien cedit als franciscans en aquest any hi ha constància que començaven a aixecar en aquell lloc una nova església que passaria després a les agustinianes de Santa Margalida. Pel que fa als terrenys d’Artà hi van fundar un priorat amb una comunitat vinguda de les Avellanes i posada sota la direcció de Ramon de Fraga, el primer prior. Segurament l’abandó de la casa a Ciutat estigui relacionada amb l’impuls que es volia donar a Bellpuig d’Artà on es va aixecar una església i les dependències monàstiques corresponents.

El 1240 el primer bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella (1238-1266) va atorgar diversos beneficis al priorat a més de la donació de la parròquia d’Artà. A causa de problemes externs de caire polític, els premonstratencs van abandonar uns anys el lloc, fins el 1353. Segurament que la poca integració en el territori a causa de la distància entre la casa mare i el priorat va ajudar a que poc a poc les Avellanes perdés l’interès en el seu manteniment. El 1425, un acord entre el senyor d’Os de Balaguer, Joan Vivot, i el monestir de les Avellanes va portar a la permuta del lloc d’Artà, els premonstratencs van abandonar definitivament les Illes amb el vist-i-plau del papa Martí V. Després dels Vivot el lloc fou propietat de la família Dameto.