Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Monestir de Santa María de Herrera
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Burgos següent >
castellano
cercador contacte facebook

Burgos

Tradicionalment s’admet que l’origen del monestir de Santa María de Herrera cal cercar-lo a Villafranca Montes de Oca (Burgos) on hi hauria un establiment monàstic conegut com Valdefuentes, des del segle XII. Més endavant hom situa aquesta mateixa comunitat a Hontanas, prop de Sajazarra (la Rioja). El 1169, el rei Alfons VIII de Castella va concedir a la comunitat de Valdefuentes uns terrenys a Sajazarra i el 1171 es va efectuar el trasllat a aquest nou lloc. Aquesta refundació s’hauria portat a terme sota la tutela del monestir cistercenc de Veruela (Saragossa).

Santa María de Herrera
Santa María de Herrera

Cistercencs

 

Per altra banda, a Herrera (o Ferrera) sembla que existia un ermitori molt aïllat a les muntanyes, que hauria derivat en un priorat benedictí. Aquest lloc va passar a mans de la comunitat de Sajazarra i hom va decidir de traslladar-s’hi. En una data indeterminada (cap el 1178) es va fer efectiu aquest canvi d’establiment. Els monjos van portar amb ells la imatge de Nuestra Señora la Antigua, que possiblement ja procedia del primer establiment de Valdefuentes. El primer abat d’aquest establiment fou Guillermo de Saja (1171-1193), que ja hauria exercit aquest càrrec al primer lloc de Valdefuentes.

Santa María de Herrera
Santa María de Herrera

L’abat d’Herrera va aconseguir del papa Innocenci IV (1245) que el monestir estigués sota la seva protecció i li confirmés els seus béns. També van aconseguir de la corona que aquesta també tutelés l’establiment (1375). Immediatament al trasllat es van posar a la venda les propietats de Valdefuentes per a poder aixecar el nou monestir. En el decurs dels segles següents es van anar completant i refent les construccions, particularment durant els segles XVI, XVII i XVIII.

Ja al segle XIX, el monestir va patir els efectes de la Guerra del Francès (1808), quan els monjos el van haver d’abandonar mentre el lloc era saquejat. Va perdurar fins la desamortització i des del 1923 està ocupat per una comunitat camaldulesa.

Santa María de Herrera
Santa María de Herrera

Bibliografia:
- CADIÑANOS BARDECI, Inocencio. Monasterios Mirandeses: Herrera y San Miguel del Monte. Miranda de Ebro: Fund. Cultural Profesor Cantera Burgos, 1999

 

Situació:

Al sud de Miranda de Ebro, on pertany. S'hi pot anar des de la carretera CL122, de Miranda de Ebro a Haro, per una pista (indicada) que passa per sota l'autopista


Santa María de Herrera


Baldiri B. - Maig de 2011