Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Monestir de Santa María d'Obarenes
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Burgos següent >
castellano
cercador contacte facebook

Burgos

Probablement l’origen d’aquest monestir estigui en alguna mena de cel·la eremítica situada en les rodalies del monestir, que hauria patit els efectes de la invasió sarraïna i que fou restaurada després de la recuperació del territori. Fr. Gregorio de Argaiz, a la seva obra La Soledad Laureada por San Benito, va fixar la fundació d’Obarenes en l’any 825, sota el regnat d’Alfons II el Cast. Durant el segle IX es registren donacions a favor del monestir, amb diferents advocacions que podrien relacionar-se amb diverses cel·les situades al mateix territori. Consta que el 957 un tal Adolfo va fer una donació al monestir i després va arribar a ser abat del mateix. Inicialment era dedicat als sants Lorenzo, Mamés, Justo y Pastor i Caprasio i conegut com San Mamés de Obarenes.

Santa María d'Obarenes
Santa María d'Obarenes

Benedictins

 

Santa María d'Obarenes
Portal del monestir
Santa María d'Obarenes
Mare de Déu del portal

El monestir fou restaurat el 1151 per Alfons VII de Lleó i la seva esposa Riquilda, passant a ser conegut com Santa Maria de Obarenes. Hi ha poca informació de l’època anterior a la restauració a causa de la mateixa invasió sarraïna i d’una inundació al segle XII, que van destruir l’arxiu. El seu primer abat fou Ismario (1151-?), monjo de Cluny. En el moment de la restauració els monarques li van fer importants aportacions econòmiques, fet que es va repetir més endavant; Lope de Mendoza el 1184 i Alfons VIII els anys 1189 i 1191. El papa Innocenci III el va sotmetre directament a la Santa Seu el 1208. El 1260 li fou unit el monestir doble d’hospitalers de Santa María de Baró (Cantàbria), els membres del qual van passar a l’orde benedictí.

Santa María d'Obarenes
Campanar

Santa María d'Obarenes
Santa María d'Obarenes
Santa María d'Obarenes
Santa María d'Obarenes

A finals del segle XIII el monestir fou saquejat a ran d’un conflicte bèl·lic, fins aquell moment havia gaudit d’una llarga època d’esplendor. El 1338 l’establiment tenia “més de 20 monjos” però també molts problemes econòmics, en les dècades següents van anar disminuint els membres de la comunitat i les seves rendes. El 1410, Obarenes va intervenir en la fundació de Santa María del Espino. El 1527 fou unit a la Congregación de San Benito de Valladolid, vincle que Roma va ratificar el 1529. El 1693 s'hi va traslladar el col·legi de els benedictins tenien a Santa María de Obona (Astúries).

Santa María d'Obarenes
Portal de l'església

Es va incendiar el 1781 quan es va perdre pràcticament tot el monestir excepte l’església; fou restaurat amb celeritat, entre 1781 i 1785. Com molts altres establiments, aquest va quedar afectat per la Guerra del Francès i un altre cop el 1820-23. El darrer abat fou Manuel Alvarado (1832-1835), que va morir el mateix any de 1835, poc després de l’exclaustració que va acabar amb el monestir. Actualment és de propietat particular i es troba en molt mal estat de conservació, darrerament les dependències monàstiques s’han utilitzat com a corrals.

Santa María d'Obarenes
Portal de l'església

Bibliografia:
-
ARGAIZ, Fr. Gregorio. La Soledad Laureada por San Benito y sus hijos, en las iglesias de España. Madrid: Antonio de Zafra, 1675
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto. Abadologio del Imperial Monasterio de Santa María de Obarenes. S. XII-XIX. Boletín de la Institución Fernán González, 1985/2

 

Situació:

Obarenes es troba a ponent de Miranda de Ebro. S'ha va per un trencall que surt d'Encío, cap de municipi


Santa María de Obarenes

Baldiri B. - Agost de 2011