Canònica de Carbajal
Canonges augustinians
Lleó (Castella i Lleó) castellano >
     

A la catedral de Lleó hi havia una comunitat de tipus episcopal amb canonges, al menys des del segle X i que en algun moment va adoptar la regla de sant Agustí. A causa del seu estat de decadència aquesta canònica fou secularitzada pel bisbe Don Diego, el 1120. El prior d’aquella comunitat, Pedro Arias va intentar la seva restauració i va aconseguir del bisbe uns terrenys a Carbajal, (Carbajal de la Legua, al nord de Lleó) on el 1144 hi van fundar una canònica agustiniana.

Poc després, el 1148, Alfons VII i la infanta Sancha, germana seva, van decidir el trasllat d’aquesta comunitat al monestir de benedictines de San Isidoro (abans San Pelayo), per això les monges es van traslladar a Carbajal de la Legua, mentre que els canonges ocupaven San Isidoro. El mateix Pedro Arias, fundador de Carbajal, va ocupar el càrrec de prior a San Isidoro. Inicialment depenia de la catedral de Lleó, però molt aviat va passar a dependre directament de Roma.


Bibliografia
- VIÑAYO GONZÁLEZ, Antonio. La abadía de canónigos regulares de San Isidoro de León. A Pensamiento medieval hispano. Homenaje a Horacio Santiago-Otero. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1998
 
Baldiri B. - Agost de 2011
Tornar