A la catedral
de Lleó hi havia una comunitat de tipus episcopal amb
canonges, al menys des del segle X i que en algun moment va
adoptar la regla de sant Agustí. A causa del seu estat de
decadència aquesta canònica fou secularitzada pel bisbe Don
Diego, el 1120. El prior d’aquella comunitat, Pedro Arias va
intentar la seva restauració i va aconseguir del bisbe uns
terrenys a Carbajal, (Carbajal de la Legua, al nord de Lleó)
on el 1144 hi van fundar una canònica agustiniana.
Poc després, el 1148, Alfons VII i la infanta Sancha,
germana seva, van decidir el trasllat d’aquesta comunitat al
monestir de benedictines de San Isidoro (abans
San Pelayo), per això les monges es van traslladar a
Carbajal de la Legua,
mentre que els canonges ocupaven San Isidoro. El mateix
Pedro Arias, fundador de Carbajal, va ocupar el càrrec de
prior a San Isidoro. Inicialment depenia de la catedral de
Lleó, però molt aviat va passar a dependre directament de
Roma. |