Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Monestir de San Miguel de Escalada
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Lleó següent >
castellano
cercador contacte facebook

Lleó

L’origen de San Miguel de Escalada es troba en un lloc de culte antic, del que s’han trobat restes arqueològiques dels segles IV-V, que es va reutilitzar més endavant, en època visigòtica. Una inscripció de l'any 913, ara desapareguda, parla de la restauració del lloc, que es trobava en ruïnes (molt probablement a causa de la invasió sarraïna) per part d’uns monjos procedents de Còrdova i sota la direcció de l’abat Alfonso. Es tracta de la construcció d’una nova església el que fa pensar que la comunitat ja es trobava en aquest lloc un temps abans de la seva consagració oficiada pel bisbe Genadio d’Astorga, que també va participar en la construcció de Santiago de Peñalba.

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

Benedictins


Canonges


 

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

L’any 1050 la comunitat va passar a organitzar-se sota la regla de Sant Benet, això fa pensar que anteriorment devia seguir la coneguda com regla de Sant Isidoro. El 1156 el lloc esdevingué un priorat de Sant Ruf d’Avinyò, de canonges regulars. A mitjan del segle XIV la casa passava per una època de decadència i tenia una comunitat molt reduïda. Es van viure enfrontaments dels canonges amb el bisbat i el 1605 els dominics de Trianos van quedar-se amb bona part de les propietats d’Escalada, fet que va agreujar la seva situació.

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

Va mantenir-se amb més pena que glòria fins l’exclaustració, quan va esdevenir parròquia. El 1886 va quedar sense culte i d’altra banda fou declarat Monumento Nacional. Gràcies a la singularitat de la seva arquitectura, el lloc ha estat restaurat en diverses ocasions, amb més o menys encert.

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
Ara d'altar, a San Miguel de Escalada

San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada
Decoració de l'absis principal
San Miguel de Escalada
Ara d'altar, a San Miguel de Escalada

San Miguel de Escalada
Ara d'altar, a San Miguel de Escalada
San Miguel de Escalada / Museo de León
Modilló de fusta de San Miguel de Escalada (s. X-XI)
Museo de León
San Miguel de Escalada
Full d'un Beatus, procedent de San Miguel de Escalada,
(Comentari a l'Apocalipsi, de Beat de Liébana)
ara a The Morgan Library, Nova York

San Miguel de Escalada / Museo de León
Mare de Déu de San Miguel de Escalada (s. XII)
Museo de León
San Miguel de Escalada / Museo de León
Mare de Déu de San Miguel de Escalada (s. XII)
Museo de León
San Miguel de Escalada / Museo de León
Sant Miquel venç el diable, de San Miguel de Escalada (s. XVIII)
Museo de León

Bibliografia:
- MARTÍNEZ TEJERA, Artemio M. Enciclopedia del románico en Castilla y León. León. Aguilar de Campoo, Fundació Santa María la Real, 2002
- PUENTE, Ricardo. La iglesia mozárabe de San Miguel de Escalada. Lleó: Ed. Albanega, 2009
Enllaç:
San Miguel de Escalada 

Situació:

A llevant de Lleó, dins del terme de Gradefes i fora de la població de San Miguel de Escalada


San Miguel de Escalada

Baldiri B. - Agost de 2011