La fundació d’aquest monestir fou impulsada per Pedro Ponce de Minerva i la seva esposa i fills, que el 1167 va posar a disposició dels monjos de La Santa Espina (Valladolid) unes propietats a Saltonoval, a més d’altres béns.

El fundador era una important personalitat de la cort d’Alfons VII de Lleó (possiblement originari del Menerbès, Llenguadoc) i el 1142 havia rebut del rei aquelles propietats que ara cedia als cistercencs. El 1171 la nova comunitat ja era en funcionament i ràpidament va esdevenir un centre d’importància, beneficiari de moltes donacions de la cort i de membres de la noblesa durant molts anys. També va participar en la fundació de Carrizo.
 

Després d’una època de prosperitat, entre els segles XIV i XV va passar per una època de decadència, fet que es va agreujar a causa d’uns incendis (els anys 1592 i 1615) que van deixar el lloc força malmès, excepte l’església, que fins i tot va fer perillar la seva existència per l’intent de trasllat de la comunitat a Lleó, cosa que no es va arribar a fer efectiu. Va tenir activitat fins la desamortització (1835), llavors va caure en l’abandó i ruïna. Encara espera la restauració definitiva.