Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Abadia de Santa María de Benevívere
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Palència següent >
castellano
cercador contacte facebook

Palència
Monestirs de Carrión

Benevívere
Benevívere

Canonges agustinians


 

L’impulsor de la fundació d’aquesta canònica fou Diego Martínez de Villamayor, personatge noble que va ocupar alts càrrecs a la cort castellana, concretament durant els regnats d’Alfons VII, Sanç III i Alfons VIII. El 1165, Alfons VIII va entregar el monestir benedictí de San Andrés de Valvení a Diego Martínez, el qual el va posar a disposició del monestir cistercenc de Valbuena, que s’en va fer càrrec i que més endavant es va traslladar a Palazuelos on encara es conserva l’església de la casa cistercenca del mateix nom. Diego va participar també en la fundació del monestir de Santa María de Sandoval, en unes terres donades pels seus sogres Pedro Ponce de Minerva i Estefanía Ramírez, i a més va ingressar a aquella comunitat.


Benevívere
En el monasterio de Benevivere
Sala capitular del monestir
Litografia publicada a España artística y monumental vistas y descripción
de los sitios y monumentos más notables de España
Genaro Pérez de Villaamil (1865)
Benevívere
Ruinas de Benevívere, 1861
Gravat de Parcerisa publicat a Recuerdos y Bellezas de España

El 1169, Diego Martínez va fundar aquesta abadia de Benevívere en ple Camí de Sant Jaume, prop de Carrión, on hi tenia propietats d’origen familiar. Al seu front hi va posar l’abat Pascual, del que hom té notícies des del 1173. Es tractava d’una abadia canonical seguidora de la Regla de Sant Agustí i que el fundador va dotar d’unes constitucions particulars. A més de la casa monàstica, també hi va establir un hospital per atendre els pelegrins, l’hospital de San Torcuato. Des dels seus inicis la casa va gaudir del privilegi d’exempció i la mateixa fundació fou aprovada des de la Santa Seu pels papes Alexandre III (1179) i el seu successor Luci III (1183). El fundador va morir el 1176 i el mateix any va atorgar testament a favor de Benevívere i el seu hospital. D’aquesta abadia hi depenien la de Santa María de Trianos (Lleó) i la de Santa María de Villalbura (Burgos), a més d’altres priorats de menor entitat. Benevívere va mantenir la seva activitat fins l’exclaustració, un cop abandonat, les construccions van servir de pedrera i actualment les restes conservades in situ són escasses.

Benevívere
Diego Martínez, el fundador de Benevívere
Gravat del seu sepulcre, de Carlos Mújica Pérez (segle XIX)
Procedent de Iconografía española, de Valentin Carderera
Gravats de Reserva/Universitat de Barcelona

Benevívere
Benevívere
Benevívere
Benevívere
Benevívere
Sepulcre procedent de Benevívere
Museo Arqueológico de Palencia
Imatge de Wikimedia Commons

Bibliografia:
- FERNÁNDEZ S. I., Luis (1962). La abadía de Santa María de Benevívere durante la Edad Media. A: Miscelánea Comillas. Vol. 37. Santander: Universidad Pontificia de Comillas
 

Situació:

A ponent de Carrión de los Condes


Abadia de Benevívere

Baldiri B. - Desembre de 2013