Aquest convent figura esmentat per primer cop l’any 1247
en una butlla del papa Innocenci IV, les seves notícies
són escasses, el 1413 el papa Benet XIII va emetre una
nova butlla dirigida a aquesta casa. El convent fou
patrocinat per Francisco Fernández de la Cueva, segon
duc d’Alburquerque i els seus successors. El 1736 la
casa amenaçava ruïna i la comunitat es va veure obligada
a deixar-lo i no va poder tornar fins el 1739, un cop
restaurada. El 1773 va resultar inundada a causa d'una
riuada. El 1809 el convent fou saquejat a causa de la
guerra del Francès i va sobreviure amb penúries fins
l'exclaustració definitiva el 1835. Després va viure un
llarg període d’abandonament, fins que es va restaurar
l’església, que es va inaugurar el 1856, el 1871
possiblement ja tornava a estar tancada. A causa de
l’abandonament que patia, el 1912 les despulles dels
ducs d’Alburquerque es van traslladar, a l’església del
monestir de Santa Clara. D’aquí procedeixen els
sepulcres d’alabastre de la casa d’Alburquerque, el de
Mencía Enríquez de Toledo i el de Gutierre de la Cueva
ara a la Hispanic Society of America, el de Francisco
Fernández de la Cueva s’ha perdut. |
|