El monestir jerònim d’El Parral fou fundat el 1447 pel príncep Enric de Castella (després rei Enric IV) i Juan Pacheco (1419-1474), marquès de Villena i cambrer major, personatge poderós i influent a la cort. La participació de cada un d’ells en la fundació ha estat motiu de polèmica, uns defensen que fou a iniciativa de Juan Pacheco i altres que fou el príncep Enric qui li va encarregar aquesta tasca per deixar la seva participació en un segon pla perquè encara no era rei.
Sembla que fou Pacheco qui va protagonitzar la fundació, es va encarregar de l’adquisició del terreny necessari i portar endavant la construcció, sempre amb el suport del príncep. Hom creu que Enric IV volia ser enterrat en aquest lloc, però finalment ho va fer a Guadalupe, mentre que Juan Pacheco i la seva esposa foren enterrats al presbiteri d’El Parral. El monestir es va aixecar prop de la ciutat de Segòvia, a l’altre costat de l’Eresma, en un lloc ocupat des d’antic per l’ermita de Nuestra Señora de El Parral que era propietat del capítol de la Catedral de Segòvia. La nova comunitat jerònima va venir del monestir de Guadalupe.
Els primers temps del monestir foren difícils, la construcció no avançava i els jerònims malvivien en allotjaments provisionals. Els fundadors es van desentendre de la seva tasca fins que Enric fou proclamat rei, el 1454, això donaria l’impuls definitiu a la construcció del gran monestir. Durant el mateix segle XV i el següent es va portar a terme el gruix de les construccions i la seva decoració, especialment el retaule major i els sepulcres dels fundadors que ocupen la capella major, la construcció dels quals va començar el 1528. El 1659 va patir un greu incendi que va obligar a la reconstrucció d’algunes dependències.
Enric IV de Castella
Il·lustració de la Genealogía de los reyes de España
(Alonso de Cartagena, s. XVI)
Biblioteca Nacional de España
El 1808 la ciutat fou ocupada per les tropes franceses i el monestir va resultar directament afectat, resultant saquejat, els jerònims no hi van poder tornar fins al 1813. La situació de precarietat va continuar durant anys de manera intermitent, fins que va culminar el 1835 amb la desamortització, el que significar l’abandonament del monestir, la pèrdua de part del mobiliari i el progressiu deteriorament de les construccions. Després d’una ocupació temporal per una comunitat femenina, va començar la protecció oficial del conjunt arquitectònic el que no va evitar el seu deteriorament per manca de l’adequada atenció, tot i els insuficients treballs de restauració.
El 1925 va començar la recuperació de l’orde de Sant Jeroni i es va anar formant la nova comunitat que ocuparia novament el monestir i que encara es manté en l’actualitat. Malgrat que la desamortització va tenir efectes sobre els béns mobles del monestir, el lloc encara conserva un important conjunt d’obres de tota mena. D’aquí procedeix “La Font de la Gràcia” atribuïda a Jan van Eyck, ara al Prado. Els jerònims del Parral tenien una granja a la falda de la serra de Guadarrama que al segle XVIII fou convertida en el palau conegut com La Granja de San Ildefonso.
El retaule major (s. XVI)
Sepulcre de Juan Pacheco, el fundador (s. XVI)
Sepulcre de Juan Pacheco
Sepulcre de María de Portocarrero (s. XVI)
Sepulcre de María de Portocarrero
Portal de la sagristia
Fotografia de Borjaanimal, a Wikimedia
Retaule major (s. XVI)
Retaule major
Claustre de la Porteria
Claustre de la Porteria
Fotografia de Jose Luis Filpo Cabana, a Wikimedia
Porteria. Pòrtic
Claustre Principal
Fotografia de Zarateman, a Wikimedia
Escuts dels fundadors, a la façana
Sepulcro en el monasterio del Parral de Segovia
Litografia publicada a España artística y monumental (1865)
Postal antiga, col·lecció particular
Atribuït a Jan van Eyck
Procedent del monestir, ara al Museu del Prado
Mestre de Miraflores
Procedent del monestir, ara al Museu del Prado
- ALDÓN, Manuel Marcos; i altres (1999). Fuentes para la historia de la Orden jerónima: D. Juan Pacheco y el Monasterio de Santa María del Parral. La Orden de San Jerónimo y sus Monasterios. R.C.U. Escorial-M. Cristina
- BERRIOCHOA SÁNCHEZ-MORENO, Valentín i altres (2013). Plan director. Monasterio de Santa María de El Parral. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
- COLMENARES, Diego de (ed. 1846). Historia de la insigne ciudad de Segovia. Tomo II. Segòvia: Imp. Eduardo Baeza
- MATEOS, Isabel; i altres (1999). El arte de la orden jerónima. Historia y mezenazgo. Iberdrola
- MONJES JERÓNIMOS (1992). Monasterio del Parral. Segòvia
- RUIZ HERNANDO, J. Antonio (1997). Los monasterios jerónimos españoles. Segòvia: Caja Segovia
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la orden de San Jerónimo. Tomo 1. Madrid: Bailly Baillière
- TELLO JIMÉNEZ, Joaquín (1929). Monasterio de Santa María de El Parral. Madrid
El monestir és al nord del centre de la ciutat, a l'altre costat del riu Eresma