La fundació d’aquesta casa monàstica cal situar-la en una data molt antiga i per aquesta mateixa causa envoltada d’interrogants i afirmacions poc segures. Hom considera que es va establir a mitjan del segle VII gràcies a l’activitat fundadora de sant Fructuós de Braga i a la protecció del rei visigot Khindasvint (642-653). Hom coneix també que el lloc fou dedicat a sant Romà. El monjo i bisbe fundador ja havia establert anteriorment el monestir de San Pedro de Montes (Lleó) i aquest de San Román seria més tard una casa depenent d’aquella.

Aquest monestir s’hauria convertit amb rapidesa en una casa pròspera i rica gràcies a la protecció reial, però la invasió sarraïna va afectar el seu desenvolupament i en els segles següents va esdevenir un monestir o priorat depenent de San Pedro de Montes, fins el 1496 quan es trobava en plena decadència i tenia el càrrec de prior vacant, va quedar sota la jurisdicció del bisbe de Zamora i finalment de San Benito de Valladolid, mantenint el càrrec de prior però sense activitat monàstica.

Actualment es conserva l’església parroquial de San Román, edificada sobre l’antiga construcció alt medieval, al seu interior conserva alguns elements de l’edifici primitiu, capitells, una inscripció dedicatòria ara molt deteriorada, el pretès sepulcre de Khindasvint... la casa prioral del costat de l’església, actualment (2012) en ruïnes, té encara un porxo amb alguns capitells antics de bella factura. Al Museu del Prado es conserva el Retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas, originàriament a San Benito de Valladolid, després traslladat al monestir de San Román de Hornija, a la capella del cementiri i des del 1928 al Prado.