|
San Andrés de Valbení era un monestir
benedictí l’existència del qual està confirmada des
del segle XI. A la segona meitat del segle XII el lloc
es trobava en decadència i fins i tot hom suposa que
sense comunitat. El 1165 hi va intervenir el rei
Alfons VIII que va restaurar monàsticament la casa
amb l’ajut de Diego Martínez, un personatge vinculat
a la cort i que més endavant també intervindria en
la fundació de Santa
María de Sandoval i
Santa María de
Benevívere.
Aquell mateix any, Diego Martínez va
posar la casa sota la tutela del
monestir cistercenc de
Valbuena i tot fa pensar que ell mateix hi va
ingressar. El 1166 Alfons VIII va confirmar la nova
dependència de Valbuena del que es va desvincular el
1175. El 1186 el papa Urbà III
també va donar el vist-i-plau de la Santa Seu a la
nova situació. El 1226 el monestir es va traslladar
al proper lloc de Palazuelos en unes terres que el
monestir havia rebut el 1213, la casa va canviar de
lloc i de nom, en endavant seria coneguda com
Santa María de Palazuelos.
El lloc de Valbení va esdevenir una simple granja de
Palazuelos i encara es coneix con Granja de San
Andrés, dins el municipi de San Martín de Valvení
(Valladolid). |
Diego Martínez,
restaurador de Valvení
Gravat del seu sepulcre a Benevívere, de Carlos Mújica Pérez
(segle XIX)
Procedent de Iconografía española, de
Valentin Carderera
Gravats de Reserva/Universitat de Barcelona |
