Al sud de la ciutat de Santiago existia una església en ruïnes dedicada a Santa María. A començament del segle XII el bisbe de Santiago va decidir posar aquell lloc a disposició d’una comunitat benedictina femenina i el 1129 hi van arribar les primeres monges. D’altra banda també s’ha suposat que aquell acte fos realment una segona fundació o restauració d’un establiment monàstic anterior. Sigui com sigui, la casa va tenir continuïtat en aquest lloc fins voltants del 1480 quan va desaparèixer. De fet l’any 1495, quan es van reorganitzar i agrupar les diferents cases femenines de l’orde de sant Benet al monestir d'Antealtares, aquesta de Conxo ja no existia. El lloc abandonat per les benedictines fou ocupat poc després pels mercedaris que s’hi van establir i referen totalment les diferents dependències monàstiques, aquests s’hi van estar fins el 1835 i ara el lloc és ocupat per un centre assistencial.