Hom diu que aquest monestir té el seu origen en un grup d’anacoretes que es van aplegar en comunitat, a banda d’això, aquest establiment es troba documentat per primer cop el 1095, en una donació al seu favor. A començament del segle XII l’església va quedar destruïda a causa d’una invasió, el que va obligar la seva reconstrucció. Durant el segle XIV, el desenvolupament de Muxía va portar que el monestir anés perdent el control del territori, que va anar passant a mans de la noblesa local. A final del segle XV fou reformat per que fa a la seva observança malgrat l’oposició del mateix monestir. A causa d’això va passar a dependre en qualitat de priorat de San Martiño Pinario, i de la Congregació de Valladolid.