Monestirs
Monestirs de
Navarra
Canònica de la catedral de Tudela
< anterior Inici Espanya Navarra següent >
castellano
cercador contacte facebook

Navarra
Antecedents

La ciutat de Tudela va ser conquerida als àrabs per Alfons I el Bataller l’any 1119. En aquella data es devia fundar la col·legiata de Santa María i hom coneix el nom del primer prior de la mateixa: Bernardo. Es va consagrar l’església de la canònica, dedicada a Santa María, en el lloc ocupat per la mesquita major de la ciutat. Tant aquesta col·legiata com les altres esglésies de la ciutat van quedar sotmeses al bisbat de Tarazona, malgrat que el territori era dins els límits del regne de Navarra; aquest fet va ocasionar diferències i litigis entre els estaments aragonesos i els navarresos en el decurs dels anys. El papa Innocenci III va posar l’establiment sota la protecció de la Santa Seu.

Catedral de Tudela
Catedral de Tudela
Porta del Judici Final


Canonges
 

Catedral de Tudela
Porta del Judici Final

Catedral de Tudela
Porta del Judici Final


Des de la fundació del centre, es va treballar per adaptar físicament la mesquita musulmana com església cristiana; el 1149 es va consagrar aquest nou edifici. Aquella construcció es va utilitzar poc temps, el 1168 es van començar les obres per refer-lo, obra que es va desenvolupar fins el 1263 amb el resultat de l’església actual.

Catedral de Tudela
Porta del Judici Final

Catedral de Tudela
Portal sud


Secularització

La col·legiata que havia seguit la regla de sant Agustí des de la seva fundació, fou secularitzada el 1236 i convertida en deganat. Aquest estament va mantenir una posició de poder i enfrontament en relació al bisbat. Després de diversos intents fallits fets en el decurs dels segles següents, finalment el 1782 es va constituir el bisbat de Tudela, fet confirmat l’any següent per una butlla papal de Pius VI. Aquesta situació es va mantenir fins el 1845, quan va quedar vinculat altre cop a Trarazona, i des del 1955 a Pamplona.

Catedral de Tudela
Portal sud

Catedral de Tudela
Portal nord


L’església

La catedral de Tudela es va aixecar entre els segles XII i XIII, començant la construcció per la capçalera. Es tracta d’un edifici de tres naus amb transsepte, on s’obren cinc absis, el central més gran. Té, a més, altres capelles que es van anar afegint en el decurs del temps.

Catedral de Tudela
El creuer

Catedral de Tudela
La nau central


Portals

Als peus del temple es troba la Porta del Judici Final. Es tracta d’una obra de grans dimensions formada per setze columnes amb capitells situades als costats del portal (vuit a cada cantó), unides per arquivoltes lleugerament apuntades, completament decorades. L’obra presenta trets gòtics i caldria situar-la a la primera meitat del segle XIII.

El Portal nord consta de sis columnes amb capitells historiats, tres a cada cantó. Les arquivoltes, lleugerament apuntades són de decoració vegetal. Datada a començament del segle XIII.

El Portal sud es troba aixoplugat sota un porxo. Consta de tres columnes amb capitells a cada cantó, té arquivoltes de mig punt, amb decoració geomètrica. Caldria situar-la a finals del segle XII.

Catedral de Tudela
Voltes de la catedral

Catedral de Tudela
Retaule major


El claustre

Es tracta d’un conjunt format per quatre galeries amb capitells bàsicament de tipus historiat. Devia fer-se durant el darrer terç del segle XII.

Catedral de Tudela
Retaule de l'Esperança

Catedral de Tudela
Retaule de Santa Caterina


El mobiliari

El Retaule major és una obra de grans dimensions, obra de Pedro Díaz de Oviedo. És un exemplar gòtic, contractat el 1487.

El Retaule de l’Esperança és més antic, contractat el 1410 amb el pintor Bonanat de Zahortiga.

El Retaule de Santa Caterina, atribuït a Juan de Leví i de la mateixa època que l’anterior.

Catedral de Tudela
Santa María la Blanca

Catedral de Tudela
Capella de Santa Ana


Imatge de Santa María la Blanca. Amb la representació de la Mare de Déu i el Nen, de pedra, policromada i de grans dimensions. Possiblement pertany al tercer decenni del segle XII.

Sepulcre de Francés de Villaespesa. Sepulcre de Sancho Sánchiz de Oteiza. Retaule de Sant Martí, del segle XVI. També cal esmentar el cadirat del cor, que es troba al bell mig de la nau central. És del segle XVI.

Catedral de Tudela
Sepulcre de Francés de Villaespesa

Catedral de Tudela
Sepulcre de Francés de Villaespesa


Catedral de Tudela
Sepulcre de Sancho Sánchiz de Oteiza

Catedral de Tudela
Sepulcre de Sancho Sánchiz de Oteiza

Catedral de Tudela
El cor


Catedral de Tudela
Retaule de Sant Martí

Catedral de Tudela
Retaule de Sant Martí

Catedral de Tudela
Retaule de Sant Martí


Catedral de Tudela
Capella de l'Esperit Sant

Catedral de Tudela
Capella de l'Esperit Sant

Catedral de Tudela
Pintura al rerecor


Catedral de Tudela
Catedral de Tudela

Catedral de Tudela
Claustre, amb l'església al fons

Catedral de Tudela
Torres de la catedral


Catedral de Tudela
Capitell del claustre

Catedral de Tudela
Capitell del claustre

Catedral de Tudela
Capitell  del claustre


 

Catedral de Tudela
El claustre

 

Bibliografia:
- Jesús Arraiza i altres. La catedral de Tudela. Gobierno de Navarra. Pamplona, 2007
 

Situació

La catedral es troba al centre de la ciutat de Tudela


Catedral de Tudela

Baldiri B. - Maig de 2011