Monestir de Santa Maria de la Murta

Vall de Miralles

(Alzira, la Ribera Alta, València)

Monestir de la Murta
Monestir de la Murta

El monestir de Santa Maria de la Murta té el seu origen en un assentament eremític, circumstància comuna en altres monestirs jerònims de la primera època. A banda de la fundació jerònima castellana que es va desenvolupar a Lupiana (Guadalajara), en aquest territori van sorgir dos grups d’eremites, aquest de la Murta i el de la Plana de Xàbia (la Marina Alta).

Monestir de la Murta
Monestir de la Murta

L’assentament eremític de la Murta, o de la vall de Miralles, ja estava en ple funcionament en l’any 1357 i disposava d’un terreny cedit per Arnau Serra on s’havien aixecat onze ermites amb els seus ocupants, un d’ells, Pere Barreda, els encapçalava d’alguna manera. Fou en aquella data de 1357 quan van aconseguir de Pere IV una llicència per aixecar un monestir a la vall, el 1369, el mateix Pere posava el monestir sota la seva protecció. El 1374 es va aprovar la fundació del monestir jerònim de Xàbia atorgant també llicència per estendre’s amb altres monestirs, alguns monjos de la Murta van professar a Xàbia mentre avançaven en l’assentament del seu propi monestir.

Finalment, el 1376 es va fer el lliurament de la Murta a Xàbia per establir definitivament un monestir jerònim, d'aquest acord entre els jerònims i les autoritats eclesiàstiques hi va quedar fora Pere Barreda, que va continuar amb la seva activitat eremítica, mantenint la seva ermita, que no passaria al monestir fins a la seva mort. El 1386 la casa de Xàbia fou víctima d'un atac dels pirates barbarescos i els seus monjos empresonats, l'incipient monestir de la Murta es va veure afectat i l'impuls definitiu no arribaria fins al 1401, després de l'alliberament dels monjos segrestats i del seu establiment a Cotalba, des d'on es va reforçar aquesta comunitat i començar la construcció del nou monestir sobre algunes de les antigues ermites. Durant el segle XV es va poder alçar la nova casa gràcies al suport de la noblesa local.

Monestir de la Murta
Monestir de la Murta
Monestir de la Murta
Monestir de la Murta

En el segle següent es va donar un nou impuls constructiu i es va començar a bastir una nova església, però l'obra no es va poder enllestir fins que en el segle XVII va començar una nova etapa constructiva i també es van anar instal·lant els retaules i altre mobiliari. En el segle XVIII es treballava en les dependències annexes al monestir, hospital, etc. Ja en el segle XIX, la casa va patir els efectes de la guerra del Francès, la supressió temporal durant el Trienni Liberal i el 1835, l'expulsió definitiva de la comunitat. El 1838 el lloc va passar a mans de particulars i es va procedir al seu desmantellament amb la finalitat d'aprofitar els materials per a altres construccions. A finals del segle XIX ja estava en ruïnes, aquestes ocupades per la vegetació. En els anys vuitanta del segle XX, l'ajuntament va aconseguir la propietat del lloc i des dels anys noranta es treballa en el seu estudi, conservació i recuperació.

Monestir de la Murta
Monestir de la Murta
Bateig de Crist (s XVI)
Museu de Belles Arts de València

Bibliografia:
  • ARCINIEGA, Luis (1999). Santa María de la Murta (Alzira): artífices, comitentes y la «damnatio memoriae» de D. Diego Vich. La orden de San Jerónimo y sus monasterios. Ediciones Escurialenses
  • CAMPÓN, Julia (1991). Historia del Monasterio de Nustra Señora de la Murta. Ajuntament d’Alzira
  • CATALÁ, Miguel Ángel (2019). Conventos y monasterios valencianos. Vol. 1. Paterna: Ed. Sargantana
  • MATEOS, Isabel; i altres (1999). El arte de la orden jerónima. Historia y mezenazgo. Iberdrola
  • REVUELTA, Josemaría (1982). Los jerónimos. Guadalajara: I. P. C. Marqués de Santillana
  • RUIZ HERNANDO, J. Antonio (1997). Los monasterios jerónimos españoles. Segòvia: Caja Segovia
  • SENDER, Marina (2014). El Monasterio de Santa María de la Murta. Análisis arquitectónico de un Monasterio Jerónimo. Tesis doctoral. Universitat Politècnica de València
  • SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la orden de San Jerónimo. Tomo 1. Madrid: Bailly Baillière
  • VERCHER, Joan Josep (2013). Los monasterios de la Reconquista en la provincia de Valencia, Monestir de Sta. María de la Valldigna, Monestir de St. Jeroni de Cotalba y Monestir de Sta. María de la Murta. Universitat Politècnica de València

Situació:
Vista aèria

La Murta és a llevant d'Alzira, on pertanty. Al sud de València