Abadia de Saint-Pierre de Jumièges

Monestirs

Monestirs de
Normandia

Abadia de Saint-Pierre de Jumièges

< anterior

Inici

França

Normandia

Sena Marítim

següent >

castellano

Sena Marítim

Aquesta abadia fou fundada l’any 654 per sant Filibert qui, després de la seva estada a diversos monestirs, va impulsar la creació d’aquest de Jumièges. La reina Bathilda, esposa de Clodoveu II, va ajudar-lo amb la cessió dels terrenys necessaris pel nou establiment. La llegenda dels Énervés de Jumièges està situada en aquesta època. A causa d’un conflicte amb la cort, Filibert va abandonar Jumièges i es va retirar a Noirmoutier (Vendée), on va fundar una nova abadía, un cop restablerta la situació, encara va tornar a Jumièges per fundar l’abadia femenina de Montivilliers, prop de Le Havre (683). El 682, sant Acard, que havia fundat anteriorment el monestir de Saint-Benoît de Quinçay (Viena), fou designat abat de Jumièges. L’any 841 els normands, després d’atacar Rouen, van assaltar, saquejar i incendiar el monestir, fet que es va repetir més endavant obligant la comunitat a buscar refugi a la regió de Cambrai (Nord) i deixant abandonat Jumièges.

Abadia de Jumièges

Benedictins

Saint-Maur

Abadia de Jumièges
Façana de ponent de l'església

Abadia de Jumièges
Església de Notre-Dame

A començament del segle X hi tornaren alguns monjos que van intentar restaurar l’indret, però no és fins cap el 930 que Guillem I de Normandia fa venir una comunitat de Saint-Cyprien de Poitiers (Viena) per començar el renaixement monàstic de Jumièges, però la seva mort va estroncar el projecte que no es va tornar a emprendre fins començament del segle XI. Durant la primera meitat d’aquell segle es restaurà l’església abacial. A partir d’aquí sorgeix una gran abadia que en els segles següents assolirà una considerable riquesa i influència en aquesta regió normanda del curs inferior del Sena.

Abadia de Jumièges, en època maurina
Dibuix de Louis Boudan (1702)
Bibliothèque nationale de France

La guerra dels Cent Anys va afectar la casa de manera directa i també les seves finances quan va tocar les possessions. Aquesta situació es va allargar des de mitjan del segle XIV fins el 1450. L’entrada del règim comendatari (1464) i el relaxament dels costums no van ajudar el seu redreçament. Per regularitzar la situació hom va intentar la seva unió amb la congregació de Chezal-Benoît, però mai es va arribar a concretar de manera efectiva. Tampoc es va deslliurar dels efectes de les guerres de Religió, el 1562 els monjos hagueren de fugir mentre l’abadia era saquejada. El 1660 començaren les reformes portades a terme per la congregació de Saint-Maur, que es va fer càrrec del redreçament tant material com espiritual de Jumièges. La Revolució y la supressió de l’abadia va arribar quan encara estava en plena reconstrucció. El 1795 el monestir va passar a mans particulars i va començar la seva demolició sistemàtica fins el 1824 data en que es va aturar. Després d’algunes modificacions per adaptar-la com a residència, el 1946 el lloc va passar a mans públiques, protegit i amb les restes consolidades.

Abadia de Jumièges

Abadia de Jumièges
Gravat núm. 118 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Jumièges
L'església de Saint-Pierre des de
la nau de Notre-Dame

Abadia de Jumièges
Església de Notre-Dame des
de la capçalera

Sant Filibert
Gravat de la Österreichische Nationalbibliothek

Abadia de Jumièges
Església de Saint-Pierre

Planta de l'abadia de Jumièges
Alphonse de Cailleux, 1819
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Jumièges
Torre de l'església des del claustre

Abadia de Jumièges
Sala capitular

Jumièges
Escut de l'abadia de Jumièges
Publicat a Histoire de l’abbaye royale de Jumièges

Abadia de Jumièges
La porteria, modificada al segle XIX

Els Énervés de Jumièges
Publicat a Histoire de l’abbaye royale de Jumièges

Bibliografia:
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1759). Gallia Christiana. Vol. 11. París: Typographia Regia
- DESHAYES, C.A. (1829). Histoire de l’abbaye royale de Jumièges. Rouen: Baudry
- LANGLOIS, E-Hyacynte (1838). Essai sur les Énervés de Jumièges. Rouen: E. Frère
- LE MAHO, Jacques (2001). L’abbaye de Jumièges. París: Ed. du Patrimoine
- MABILLON, Jean (1882-85). Histoire de l'abbaye royale de Saint-Pierre de Jumièges. Rouen: Ch. Métérie

Situació:

L'abadia de Jumièges (5) es troba a ponent de Rouen

Baldiri B. - Novembre de 2015