|
Aquesta és
una fundació promoguda per Hildegarda de Sélestat que va
fer bastir l’església del Saint-Sépulcre, una rotonda
aixecada cap el 1082-1084 segons el model de l’església
homònima de Jerusalem. El 1094 va formalitzar la donació
d’aquell lloc a l’abadia
de Santa Fe de Conques amb la finalitat
d’establir-hi un priorat depenent d’aquella casa
occitana, ben allunyada de Sélestat i que en aquella
època es trobava en ple apogeu sota l’abadiat de Begó
III (1087-1107). A més de l’església, la donació incloïa
els terrenys necessaris per bastir el priorat. Després
van seguir altres donacions i el 1107 el papa Pasqual II
confirmava totes aquelles possessions. La casa mare de
Conques va enviar els monjos que es van establir al
priorat, una petita comunitat que mai es va integrar
plenament en el territori, culturalment molt diferent. |
|
|
Amb el pas
del temps, la llunyania amb la casa mare i la creació d’una
parròquia a la vila va fer ombra al desenvolupament del priorat
perdent alguns dels drets que tenia des de la seva fundació.
L’entrada de priors comendataris (1424) no va ajudar el seu
redreçament, en aquella època la comunitat era de sis monjos vinguts
del sud. El 1525 va patir amb la guerra dels Camperols i el 1539, en
plena decadència, el priorat fou secularitzat. El 1615 Sainte-Foy
passava a mans dels jesuïtes, que van mantenir-se en aquest lloc
fins el 1765. La rotonda inicial aviat va resultar massa petita pel
priorat i cap el 1160 es va aixecar una nova església de dimensions
importants, un edifici que es va mantenir fins que els jesuïtes hi
van fer intervencions per adaptar-la al gust barroc de l’època.
L’edifici es va restaurar durant el darrer quart del segle XIX amb
una intervenció poc respectuosa amb la seva història que va recrear
alguns espais i elements decoratius. |
Sainte-Foy de Sélestat |
