Monestirs
Monestirs d'Alvèrnia
Roine-Alps
Abadia de Saint-Géraud d’Orlhac (Aurillac)
< anterior Inici França

Alvèrnia-Roine-Alps

Cantal següent >
castellano
contacte

Cantal

Aquest monestir fou fundat per sant Guerau, fill dels comtes d’Orlhac, nascut en aquest mateix lloc, on la família posseïa el castell de Saint-Étienne. L’any 894 Guerau va viatjar a Roma on va aconseguir el vist-i-plau del papa Formós I per la fundació d’un monestir a Orlhac, alhora que li atorgava el privilegi d’exempció, pel que la casa que s’havia de fundar passava a dependre directament de la Santa Seu, sense intervenció episcopal. De retorn a l’Alvèrnia va començar la construcció de l’església del monestir i el 899 va aconseguir del rei franc Carles el Simple la protecció reial per a la nova casa. L’any 907 es va consagrar una primera església monàstica de proporcions modestes, dedicada a sant Pere. El fundador va morir l’any 909 i la seva vida fou recollida poc després per sant Odó de Cluny (c. 878-942).

Aurillac / Orlhac
L'església de Saint-Géraud, a Orlhac

Benedictins


Cluniacencs



 
 

El primer abat del monestir fou Adalgari, nomenat pel propi fundador, i que va morir l’any 909 poc abans que sant Guerau. Entre els anys 925 i 926 l’abat fou sant Odó de Cluny, que en aquest darrer any, o poc després, esdevindria cap de l’abadia de Cluny. Orlhac no fou mai una casa depenent de Cluny a causa del privilegi d’exempció que gaudia, però els lligams entre els dos monestirs foren molt estrets. El 972 es va consagrar una nova església, resultat de la reconstrucció parcial de la primera i on ja es van posar en lloc preeminent les restes del fundador que hom considerava sant a causa dels nombrosos fets miraculosos atribuïts a la seva intercessió.

Aurillac / Orlhac
Sant Guerau el fundador del monestir
Il·lustració de la Vie de S. Géraud, comte d'Aurillac
Bibliothèque nationale de France

Al voltant de l’any 967 el comte Borrell II de Barcelona va passar per Orlhac on va venerar les relíquies del sant i va tornar amb el monjo Gerbert d’Orlhac, qui va estudiar en alguns monestirs catalans i a Vic i després d’estar en diversos llocs d’Europa, el 990 fou elegit papa, amb el nom de Silvestre II. En aquesta època el monestir d’Orlhac havia esdevingut un centre religiós i de poder de primer ordre alhora havia intervingut en la fundació d’altres monestirs com ara Sant Ponç de Tomeres (Erau), Chanteuges (Alt Loira), Saint-Chaffre (Alt Loira), Varen (Tarn i Garona), Solhac (Òlt) i fins i tot Santa María do Cebreiro (Lugo, Galícia).

Silvestre II
El papa Silvestre II
Aurillac / Orlhac
L'església de Saint-Géraud

Tenia un important nombre de priorats dependents i les seves possessions eren moltes i s’estenien arreu. En aquesta època hom parla d’una imatge d’or de sant Guerau, objecte de molta devoció. L’any 1095 el papa Urbà II, de retorn del Concili de Clarmont, va consagrar novament l’església del monestir, que havia estat reformada. El poder de l’abadia, que tenia jurisdicció civil i criminal, era prou important i durant la segona meitat del segle XII va fer esclatar de manera violenta l’oposició de la població d’Orlhac i relacionat amb aquella situació el 1184 la casa fou assaltada per les tropes i saquejada, cosa que es va estendre, a més, a possessions allunyades del monestir. El 1233 encara es registrà una nova ocupació d’Orlhac i de la seva abadia, el que va provocar la intervenció del papa Gregori IX, excomunicacions incloses. Malgrat la situació d’inestabilitat el monestir mantenia encara en aquella època la seva situació de prosperitat.

Aurillac / Orlhac
L'església de Saint-Géraud
Aurillac / Orlhac
Murs medievals de l'església
Imatge de Wikimedia Commons

A mitjan del segle XIV el monestir va passar per una època de decadència a causa de la guerra dels Cent Anys que va afectar la regió, agreujada pels episodis de pesta. Aquell estat de coses s’agreujà en el segle XV, el 1464 va morir l’abat Hugues de la Roche, el darrer elegit lliurement per la comunitat, en endavant seria la Santa Seu qui s’encarregaria d’anomenar els abats comendataris, davant de la situació de desgavell que presentava. Un d’aquells abats comendataris fou Cèsar Borja (entre als anys 1493 i 1498). La vida monàstica no es va redreçar mai més, sovintejaven els escàndols de tota mena i fins i tot els servidors de l’abat foren acusats d’un assassinat ocorregut a la població. Finalment l’abadia fou secularitzada el 1561. Actualment queden pocs testimonis arquitectònics d’aquella abadia benedictina. L’església conserva alguns elements antics però la seva estructura és el resultat de la restauració del segle XIX. Al seu voltant hi ha alguns edificis que tenen origen monàstic, com ara l’Hospital, una font procedent del claustre i la casa dels Canonges, edificada ja quan s’havia secularitzat el monestir.

Aurillac / Orlhac
Font medieval procedent de l'antic claustre
Aurillac / Orlhac
Façana de l'hospital del monestir

Aurillac / Orlhac
Capitells de la façana de l'hospital
Aurillac / Orlhac
Capitells de la façana de l'hospital
Aurillac / Orlhac
Capitell de la façana de l'hospital

Aurillac / Orlhac
Casa dels canonges
Aurillac / Orlhac
Orlhac
 

Bibliografia:
- JOUBERT, Edouard. L’abbaye bénédictine de Saint-Géraud d’Aurillac (894-1561). Aurillac: Imp. Moderne, 1981
- ODÓ DE CLUNY. La Vie de S. Géraud, comte d'Aurillac. Aurillac: L. Viallanes, 1715
 

Situació:

L'actual església de Saint-Géraud és al centre d'Orlhac


Saint-Géraud d’Aurillac

Baldiri B. - Febrer de 2013