Monestir fundat l'any 927 pel comte Acfred d’Aquitània en el lloc on un dels seus predecessors, Guillem I ja havia establert una església. Probablement aquell primer establiment monàstic seria una canònica, però a mitjan del mateix segle va esdevenir una casa cluniacenca, arribant a ser un dels monestirs més importants de l’Alvèrnia amb una comunitat molt nombrosa tot i que a partir de 1062 va prendre la categoria de priorat. L’església fou consagrada el 1095 pel papa Urbà II. A partir del 1483 la casa va passar a estar governada per abats comendataris i en els segles següents va caure en decadència. Els monjos de Cluny van ocupar aquest lloc fins la Revolució, des del 1840 va esdevenir un centre educatiu, fins el 1904. Ara, les escasses restes del monestir són de propietat particular. Conserva alguns elements d’època monàstica com ara una part del claustre i la capella prioral de Notre-Dame du Bois.