|
Consta que aquest lloc estava ocupat per una comunitat
monàstica al segle XI i que el 1097 depenia de
Sant Serni de Tolosa.
El 1117 el bisbe de Perigús hi va consagrar un altar i
l’any següent hom va portar el cos de sant Avit a
l’església, aquest personatge va practicar l’eremitisme
en aquesta zona al segle VI i la seva tomba va fer que
al seu voltant s’aplegués la primera comunitat
monàstica. El 1292 la canònica fou secularitzada
oficialment argumentant que des de feia temps el règim
seguit a Saint-Avit ja era de tipus secular.
Depenia d’aquí el priorat de
Sainte-Croix-de-Beaumont. El 1576
l’abadia va patir els efectes de l’ocupació dels
hugonots, que van matar els canonges i destruir les
dependències. Després es va recuperar i el 1685 fou unit
al capítol de Sarlat.
Giraud
de Salas, fundador d'altres monestirs i considerat
sant, fou monjo d'aquest lloc (abans de vincular-se a
Sant Serni i adoptar la regla de Sant Agustí. |
|
