Monestirs
Monestirs de Nova Aquitània
Canònica de Saint-Avit-Sénieur
< anterior Inici França Nova Aquitània Dordonya següent >
castellano
cercador contacte facebook

Dordonya

Consta que aquest lloc estava ocupat per una comunitat monàstica al segle XI i que el 1097 depenia de Sant Serni de Tolosa. El 1117 el bisbe de Perigús hi va consagrar un altar i l’any següent hom va portar el cos de sant Avit a l’església, aquest personatge va practicar l’eremitisme en aquesta zona al segle VI i la seva tomba va fer que al seu voltant s’aplegués la primera comunitat monàstica. El 1292 la canònica fou secularitzada oficialment argumentant que des de feia temps el règim seguit a Saint-Avit ja era de tipus secular. Depenia d’aquí el priorat de Sainte-Croix-de-Beaumont. El 1576 l’abadia va patir els efectes de l’ocupació dels hugonots, que van matar els canonges i destruir les dependències. Després es va recuperar i el 1685 fou unit al capítol de Sarlat. Giraud de Salas, fundador d'altres monestirs i considerat sant, fou monjo d'aquest lloc (abans de vincular-se a Sant Serni i adoptar la regla de Sant Agustí.

Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit


Canonges
agustinians

Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit

Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit


Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit

Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit


Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit

Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit

Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit


Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit

Saint-Avit-Sénieur
Imatge de sant Avit

Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit


 

Saint-Avit-Sénieur
Saint-Avit

 

Bibliografia:
- DUBOURG-NOVES, Pierre. Dictionnaire des Églises de France. Robert Laffont, 1967
- SECRET, Jean. Périgord roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque, 1968
 

Situació:

Saint-Avit-Sénieur es troba a llevant de Bergerac


Saint-Avit-Sénieur

Baldiri B. - Abril de 2012