|
El lloc de Cadouin fou ocupat ja el 1113 per seguidors
de Giraud de Salas, però la fundació formal de l’abadia
no va tenir lloc fins el 1119, després d’haver rebut
unes donacions. Inicialment ja va passar a
dependre de Pontigny,
centre important de l’orde del Cister. L’església es va
consagrar el 1154. Un dels motius de l’esplendor
d’aquest lloc procedia de la possessió del conegut com
Sant sudari de Cadouin, objecte d’una gran
devoció.
Amb la guerra dels Cent Anys va arribar la decadència i
els monjos es van veure obligats a abandonar el recinte
i captar per sobreviure. Al final del conflicte només
restaven a l’abadia el superior i dos monjos, però es va
poder refer. En el decurs d’aquest període
d’inestabilitat el Sant sudari de Cadouin fou
custodiat a Tolosa de Llenguadoc, entre el 1392 i 1455. |
|
|
Després
del període d’inestabilitat es va refer totalment el
claustre, l’antiga construcció romànica fou reemplaçada
per un magnífic exemplar gòtic. Lluís XI, rei de França
(1461-1483), li va donar una certa protecció i fins i
tot va promoure la devoció del Sant sudari. A partir del
1516 l’abadia va passar a estar regida per abats
comendataris i, com en tants altres llocs, aquest fet no
va afavorir gens la vida monàstica. Les guerres de
Religió (1562-1598) l’afectaren greument i el lloc
caigué a mans dels protestants que mutilaren el
claustre.
En el segle XVII la
protecció del bisbe li va retornar un cert impuls, amb la
confirmació de l’autenticitat del Sant sudari i la restauració de
l’edifici. Amb la Revolució, a finals del segle XVIII, va arribar la
fi del monestir. En aquell moment encara tenia sis monjos, els
arxius foren cremats i els béns subhastats. El Sant sudari fou
amagat i salvat, i l’església va prendre les funcions de parròquia.
Després va venir la restauració dels edificis, del 1892 fins el
1945. |
Cadouin |
