Monestirs
Monestirs de Nova Aquitània
Monestir de de Saint-Émilion
Monastère de Saint-Émilion / Sent Milion / Sancti Emiliani
< anterior Inici França Nova Aquitània Gironda següent >
castellano
cercador contacte facebook

Gironda

L’origen de la col·legiata de Saint-Émilion (i de la pròpia ciutat) cal cercar-lo en un eremitori excavat a la roca on es va retirar Emilià de Saujon (Milion, Émilion) un sant que la tradició el fa originari de la Bretanya (Vannes) i que va viure en el segle VIII. Després de fer-se monjo benedictí al monestir de Saujon (coenobium Salginense) es va retirar en aquest lloc, llavors deshabitat, on hi havia una cova que va adaptar per a les seves necessitats. Hi va morir el 767. Al voltant d’aquest indret es va reunir una comunitat de monjos que Mabillon en els Annales ja la va considerar benedictina. El 1080 el bisbe de Bordeus va intentar la seva reforma quan el monestir es trobava en plena decadència possiblement a causa de les invasions normandes que assolaven el territori i d’haver caigut en mans de senyors laics. Hi van arribar canonges regulars però no es va aconseguir reconduir la situació fins el 1110 amb l’arribada d’una nova comunitat de canonges agustinians procedents de Saint-Pierre de Lesterps (Charente).

Saint-Émilion
L'actual col·legiata de Saint-Émilion


Eremític


Benedictins



Canonges
agustinians

 

Saint-Émilion
Església monolítica
Exterior (1983)

Saint-Émilion
Església monolítica
Portal (1983)


En aquesta nova època (s XII) es va aixecar una església a la part alta de la vila, en un lloc més adient, on es va bastir un nou monestir. L’església excavada a la roca al costat de l’eremitori primitiu va restar amb funcions parroquials. La canònica tampoc va perdurar en el temps, el 1308 el papa Climent V la va secularitzar, convertint-la en una col·legiata. L’existència del monestir benedictí, la canònica i la col·legiata ha deixat, amb el pas dels temps diversos testimonis arquitectònics a la ciutat. L’eremitori d’Emilià, a sobre del qual es va aixecar la capella gòtica de la Trinité. L’església de Saint-Émilion excavada a la roca i més coneguda com església Monolithe de data incerta (potser dels segles XI-XII) amb un campanar romànic molt modificat aixecat al seu damunt. A la part alta de la vila la col·legiata, antiga seu de la canònica regular fins el 1308.

Saint-Émilion
Església monolítica (1983)


Saint-Émilion
Església monolítica (1983)

Saint-Émilion
Església monolítica (1983)


Saint-Émilion
Església monolítica (1983)

Saint-Émilion
Església monolítica (1983)

Saint-Émilion
Església de la Trinité (1983)


Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion

Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion

Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion


Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion

Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion

Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion


Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion

Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion
Decoració mural

Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion
Claustre


Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion
Claustre

Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion
Claustre

Saint-Émilion
Campanar sobre l'església monolítica


Saint-Émilion
Col·legiata de Saint-Émilion
Galeria del claustre. Il·lustració de Léo Drouyn (1845)
Bibliothéques de Bordeaux

Saint-Émilion
Monestir de Saint-Émilion
Planta de
l'església subterrània
Il·lustració de Les vieilles églises de la Gironde

Saint-Émilion
Monestir de Saint-Émilion
L'església subterrània i la Trinité. Il·lustració de Pierre Lacour (s XIX)
Bibliothéques de Bordeaux


 

Saint-Émilion
Saint-Émilion

 

Bibliografia:
- ALLAIN, Chanoine (1894). Une vie inédite de S. Émilion. Analecta Bollandiana. T. XIII. Brussel·les: Société des Bolladistes
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1912). Les vieilles églises de la Gironde. Bordeus: Feret et Fils
- DUBURG-NOVES, Pierre (1969). Guyenne romane. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- FISQUET, M. H. (1867). La France pontificale (Gallia christiana). Bordeaux. París: E. Repos
- GUADET, J. (1841). Saint-Emilion. Son histoire et ses monuments. París: Imprimerie Royale
- SAMMARTHANI, Dionysii (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Coignard
- SERBAT, M. L. (1913). Saint-Émilion. Congrès archéologique de France. LXXIX session. París: Picard
 

Situació:

A llevant de Bordeus

- Capella de la Trinité (eremitori de sant Émilion)
- Església subterrània
- Col·legiata de Saint-Émilion

Baldiri B. - Abril de 2012 / Actualitzat maig de 2020