Monestirs
Monestirs de
Normandia
Abadia de Saint-Pierre-sur-Dives
< anterior Inici França Normandia Calvados següent >
castellano
cercador contacte facebook

Calvados

Aquest monestir fou impulsat per Lanceline d’Harcourt (1003-1069), esposa del comte Guillem I d’Eu (985-1058), els quals, cap el 1046, van posar el seu castell de Saint-Pierre-sur-Dives a disposició de la primera comunitat de monges benedictines, a més de dotar econòmicament aquella fundació. Pocs anys després (entre el 1049 i 1058) les monges es van traslladar a Saint-Désir, prop de Lisieux, no lluny d’aquí i el 1994 a Valmont (Sena Marítim). Immediatament el lloc fou ocupat per una comunitat masculina vinguda de l'abadia de Sainte-Trinité du Mont (Rouen, Sena Marítim) sota la direcció de l’abat Ainard. La fundadora, Lanceline, va professar a Saint-Désir, on va morir, les seves restes foren inhumades a Saint-Pierre-sur-Dives.

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives


Benedictines
Benedictins


 

Monasticon Gallicanum
Saint-Pierre-sur-Dives
Gravat núm. 131 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives


Amb la protecció de Guillem el Conqueridor l’abadia va prosperar i el 1067 es va consagrar la seva església amb presència del rei d’Anglaterra. A començament del segle XII, el monestir va passar per un greu període de decadència a causa d’interessos personals amb el resultat de la dispersió de la comunitat i el monestir malmès. A partir del primer quart de segle començava la seva recuperació i reconstrucció, activitat que es va veure recolzada per la seva popularitat arran de fets miraculosos. Després encara va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys i a partir el 1459 adoptà el règim de comenda, el que no va afavorir la seva recuperació. Al segle XVI es tornava a restaurar l’església, però el 1562 fou víctima del saqueig de les tropes protestants. El 1667 la congregació de Saint-Maur arribava a Saint-Pierre-sur-Dives, impulsant també la restauració de l’església i la reconstrucció de les altres dependències. El 1790 la Revolució acabava amb la vida monàstica en aquest indret i l’església va prendre funcions de parròquia.

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives


Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives


Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives


Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives


Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives. Claustre

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives
Sala capitular


Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives
Sala capitular

Saint-Pierre-sur-Dives
Saint-Pierre-sur-Dives
Sala capitular

 

Bibliografia:
- GOULEY, Roger (1989). Histoire de l’Abbaye e Saint-Pierre-sur-Dives. Saint-Pierre-sur-Dives: Varin

 


Situació:

L'abadia de Saint-Pierre-sur-Dives (5) es troba al centre de la població d'aquest nom

Baldiri B. - Abril de 2015