Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Cartoixa de Champmol / Cartoixa de la Trinité de Dijon
Chartreuse de la Trinité de Champmol / S Trinitatis prope Divionem
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Costa d'Or

següent >

castellano
Cercador contacte

Costa d'Or

La fundació d’aquesta cartoixa fou obra de Felip II de Borgonya (l’Ardit, duc de Borgonya entre els anys 1363 i 1404). Aquest va adquirir el 1378 el predi de Champmol situat a les rodalies de la ciutat de Dijon i el 1385 hi fundava oficialment la cartoixa, el duc va demanar en el seu testament l’enterrament en aquest lloc, cosa que es va fer realitat el 1410 amb la instal·lació de la seva tomba al cor de l’església. Més tard s’hi van anar afegint altres membres de la família: Joan Sense Por (1371-1419) i la seva esposa Margarida de Baviera (1363-1424) Felip el Bo (1396-1467) i la seva muller Isabel de Portugal (1397-1471) entre altres. En vida del fundador es van engegar els importants projectes constructius que havien de donar forma a l’establiment cartoixà: el 1383 es posava la primera pedra de l’església, que es va consagrar l’any 1388 amb la participació del bisbe de Troyes, dedicant-la a la Trinitat. El portal de l’església es va decorar amb les representacions escultòriques de Felip l’Ardit i la seva muller Margarida de Flandes (1350-1405) obra atribuïda a Claus Sluter, qui va intervenir en altres projectes a la mateixa cartoixa, com ara el Pou de Moisès.

Champmol
Cartoixa de Champmol
Capella actual


Cartoixans
 

Champmol
Cartoixa de Champmol
Portal de l'església
Jean de Marville i Claus Sluter (final del s XIV)

Champmol
Cartoixa de Champmol
Portal de l'església (Portail des Chartreux à Dijon)
 Autor desconegut (s XIX)
Bibliothèque municipale de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Portal de l'església
Mare de Déu del mainell


Durant els darrers anys del segle XIV i els primers del XV van treballar a la cartoixa diversos artistes de l’època, creant un extraordinari conjunt d’obres d’art de primera línia, moltes de les quals encara es conserven, algunes in situ, altres al Museu de Beaux-Arts de Dijon i també en altres col·leccions. Després del gran desenvolupament de l’època fundacional, la monarquia francesa va continuar protegint la cartoixa, això i la lleu repercussió que van tenir, en comparació amb altres centres monàstics, les guerres de Religió va permetre conservar el seu patrimoni malgrat les obres efectuades per reformar i modernitzar les antigues construccions de la casa. Les grans pèrdues van arribar amb la Revolució, el 1790 el monestir es va clausurar amb la conseqüent dispersió de cartoixans i de patrimoni. El 1791 es va vendre l’espai monàstic i el 1792 es va enderrocar l’església, després van arribar les iniciatives per protegir les restes que es van integrar dins d’un nou complex assistencial inaugurat el 1842.

Entre altres elements originals de la cartoixa conservats in situ (portal del recinte, arcs d’un petit claustre, restes d’una torre...) cal destacar el portal de l’antiga església, ara integrat en una capella neogòtica, en el que hi van treballar Jean de Marville i Claus Sluter.

Champmol
Cartoixa de Champmol
Portal de l'església
Felip l'Ardit i sant Joan Baptista

Champmol
Cartoixa de Champmol
Portal de l'església
Margarida de Flandes i santa Ceterina


Champmol
Cartoixa de Champmol
Interior de la capella

Champmol
Cartoixa de Champmol
Interior de la capella

Champmol
Cartoixa de Champmol
Restes d'una torre


Pou de Moisès

Es conserva in situ el Pou de Moisès, es tracta de la base d’un calvari que estava situat al gran claustre, en el segle XVII ja havia perdut el Crist i les figures adjacents, només es conserva el pedestal amb la representació de sis personatges de l’Antic Testament amb restes de policromia. Al Museu Arqueològic es guarden fragments de la figura de Crist. Es tracta d’una obra de Claus Sluter que hom data entre els anys 1395 i 1405.

 

 

Champmol
Cartoixa de Champmol
Pou de Moisès
Exterior de l'edicle on es conserva

 

 

Champmol
Cartoixa de Champmol
Pou de Moisès
Els profetes Daniel i Isaïes

 

Champmol
Cartoixa de Champmol
Recreació del Pou de Moisès
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Pou de Moisès
Moisès

Champmol
Cartoixa de Champmol
Pou de Moisès
David

Champmol
Cartoixa de Champmol
Pou de Moisès
Jeremies

Champmol
Cartoixa de Champmol
Pou de Moisès
Zacaries

Champmol
Cartoixa de Champmol
Fragment del Crist del Pou de Moisès
Museu Arqueològic  de Dijon


Vistes antigues de la cartoixa de Champmol

Champmol
La cartoixa de Champmol, el 1574
Detall de: Le vray pourtraict de la ville de Dijon
 Everard Bredin
Bibliothèque nationale de France

Champmol
Reconstrucció de Champmol al segle XVII
Detall de: La Chartreuse de Dijon au XVIIe siècle...
 Autor desconegut (s XIX)
Bibliothèque municipale de Dijon

Champmol
La cartoixa de Champmol segons
una gravat de 1686
(Gravat d'Alexis Piron
(Biblioteca Municipal de Dijon)
Wikimedia Commons

Champmol
Cartoixa de Champmol
Vue de l'ancienne Chartreuse
 Becquet (s XIX)
Bibliothèque municipale de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Plan géométral de la Chartreuse
 Autor desconegut (s/d)
Bibliothèque municipale de Dijon

 

OBRA DISPERSA


Sepulcre de Felip l’Ardit (1342-1404)

Encarregat a Jean de Marville el 1381 i començat el 1384, en la seva execució hi va participar a partir de 1389 Claus Sluter, autor de l’estàtua jacent. A la mort de Felip l’obra encara no estava acabada, el mateix Sluter va morir el 1406 i hi ha intervenir en endavant Claus de Werwe, fins que el sepulcre es va poder instal·lar al cor dels cartoixans el 1410.
 

Champmol
Cartoixa de Champmol
El cor de l'església amb els sepulcres dels ducs de Borgonya
Il·lustració de Voyage pittoresque de la France, avec la description... (1784-92)
Bibliothèque nationale de France

Champmol
Cartoixa de Champmol
Detall del sepulcre de Felip d'Ardit
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Detall del sepulcre de Felip d'Ardit
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Detall del sepulcre de Felip d'Ardit
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Sepulcre de Felip l'Ardit
Museu de les Belles Arts de Dijon


Sepulcre de Joan Sense Por (1371-1419) i la seva esposa Margarida de Baviera (1363-1424)

Després d’haver acabat el sepulcre del seu pare (1410) Joan I de Borgonya (Joan Sense Por) va manifestar el seu desig de fer-se enterrar al seu costat i en un sepulcre similar, quan va morir encara no s’havia fet res en aquest sentit i no va ser fins el 1435 que es va emprendre l’obra en la que hi va treballar Juan de la Huerta i Antoine Le Moiturier, no es va poder instal·lar fins el 1470.
 

Champmol
Cartoixa de Champmol
El cor de l'església amb el sepulcre Joan Sense Por i Margarida de Baviera
Il·lustració de Voyage pittoresque de la France, avec la description... (1784-92)
Bibliothèque nationale de France

Champmol
Cartoixa de Champmol
Detall del sepulcre Joan Sense Por i Margarida de Baviera
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Detall del el sepulcre Joan Sense Por i Margarida de Baviera
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Detall del el sepulcre Joan Sense Por i Margarida de Baviera
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Sepulcre de Joan Sense Por i Margarida de Baviera
Museu de les Belles Arts de Dijon


Retaule de la Crucifixió

Encarregat per Felip l'Ardit a Jacques de Baerze que va fer la part escultòrica. El 1392 la peça va passar a mans de Melchior Broederlam que hi va afegir els daurats i les pintures exteriors: a l'esquerra l'Anunciació i la Visitació i a la dreta la Presentació al Temple i la Fugida a Egipte. L'obra es va acabar definitivament el 1399.

 

Champmol
Cartoixa de Champmol
Retaule de la Crucifixió
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Retaule de la Crucifixió
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Retaule de la Crucifixió
Museu de les Belles Arts de Dijon


Retaule dels sants i màrtirs

Encarregat per Felip l'Ardit a Jacques de Baerze que va fer la part escultòrica. El procés d'execució fou el mateix que el del Retaule de la Crucifixió.

 

Champmol
Cartoixa de Champmol
Retaule dels sants i màrtirs
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Retaule dels sants i màrtirs
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Cartoixa de Champmol
Retaule dels sants i màrtirs
Museu de les Belles Arts de Dijon


Champmol
Calvari amb monjo cartoixà (1430-40?)
Pintor borgonyó
Procedent de Champmol
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Retaule de sant Jordi amb un cartoixà (segle XV)
Pintor borgonyó desconegut
Procedent de Champmol
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Missa de sant Gregori (segle XV)
Procedent de Champmol
Museu del Louvre de París

Champmol
Martiri de sant Denis (1415?)
Henri Bellechose
Procedent de l'església de Champmol
Museu del Louvre, París

Champmol
Presentació de Jesús al Temple (1450-60)
Pintor borgonyó
Procedent de Champmol
Museu de les Belles Arts de Dijon / Dipòsit del Louvre

Champmol
Peça del cadirat del cor (1401)
Procedent de Champmol
Museu de les Belles Arts de Dijon


Champmol
Museu de les Belles Arts de Dijon
Sepulcres dels ducs de Borgonya

Champmol
Retrat del duc Felip II de Borgonya, fundador de la cartoixa de Champmol
Còpia del segle XVI d'un original de c1400
Museu de les Belles Arts de Dijon

Champmol
Corona funerària possiblement emprada en les cerimònies d'enterrament dels ducs (1401)
Procedent de Champmol
Museu de les Belles Arts de Dijon


 

Champmol
Escut de la cartoixa de Dijon
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France

 

Bibliografia:
- JUGIE, Sophie; i altres (2004). La chartreuse de Champmol et le Puits de Moïse. París: Éd. Patrimoine
- LIEBREICH, Aenne; DAVID, Henri (1935). Le portail de l'église de Champmol. Chronologie de la construction. Bulletin Monumental. Vol. 94
- MOLIN, Nicolai (1904). Historia Cartusiana. Vol 2. Tournai: Sanctae Mariae de Pratis
- MONGET, Cyprien (1898). La Chartreuse de Dijon d'après les documents des archives de Bourgogne. Monteuil-sue-Mer: Notre-Dame des Prés
- SOCIÉTÉ DE GENS DE LETTRES (1784-1792). Voyage pittoresque de la France : avec la description de toutes ses provinces. Bourgogne, Languedoc. París: Chez Lamy
- TAYLOR, J. (1863). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Bourgogne. París: Lemaître
 

Situació:

A ponent del centre urbà de Dijon

Baldiri B. - Gener de 2011 / Actualitzat juliol de 2020