Borgonya-Franc Comtat

següent >

L’actual basílica del Sacré-Coeur de Paray-le-Monial té l’origen en un antic monestir fundat el 970 en un turó proper pel comte Lambert de Chalon (mort el 978) en aquesta fundació hi va intervenir indirectament l’abat Maiol de Cluny (954-994) amic seu. El 973 començava la construcció d’aquell primer monestir que malgrat la participació de Cluny no es va posar sota la seva tutela i seria un monestir benedictí tradicional. El 977 es va consagrar l’església, en aquell moment el fundador la va dotar amb béns, esglésies i altres drets, també hi va portar les relíquies de sant Grat, un bisbe de Chalon del segle VII. Poc després, abans d’acabar aquell segle, el monestir es va traslladar a la part baixa de la vall, a tocar del riu Bourbince. El fill de Lambert, el comte Hug I de Chalon fou proclamat bisbe d’Auxerre el 999, aquell mateix any va vincular el monestir que havia fundat el seu pare a l’abadia de Cluny que en aquell moment estava sota la direcció de sant Odiló (abat entre el 994 i 1049) en endavant seria un priorat cluniacenc.

Priorat de Paray-le-Monial
Lateral del nàrtex i campanar

Priorat de Paray-le-Monial
Torre sobre el creuer

A començament del segle XI es va aixecar l’església precedida d’un porxo, aquella construcció fou substituïda per un nou edifici que es va bastir durant el segle XII des de la capçalera fins el porxo, una estructura que es va mantenir de l’església primitiva, resultant la magnífica església que encara es conserva actualment, amb poques modificacions. La seva planta revela que l’edifici té les naus curtes en relació a la seva amplada, segurament no es va acabar de construir en tota la seva llargada, potser per la inestabilitat del terreny a causa de la proximitat del riu o bé per problemes de finançament o una barreja dels dos factors. Sigui com sigui, la construcció havia acabat a inicis del segle XIII. Fins a començaments del segle XIV el priorat va viure una època de bonança, la proximitat amb la gran abadia de Cluny va afectar la seva evolució, per algunes coses a favor i per altres en contra.

Priorat de Paray-le-Monial
Exterior de la capçalera

Al segle XIV hom detecta senyals de decadència, a l’estat precari dels edificis s’afegeix la decisió presa el 1344 des de Cluny, de fer-se càrrec dels afers econòmics del priorat. Aquesta dependència econòmica de Cluny va continuar fins l’època revolucionària malgrat l’oposició de la comunitat. En el darrer quart del segle XV el priorat i la pròpia vila de Paray van patir atacs en el marc de la guerra dels Cent Anys i després encara amb les guerres de Religió, ja a la segona meitat del segle XVI, especialment el 1562. L’estat de deixadesa va continuar, però encara va permetre la construcció d’unes noves dependències monàstiques entre els anys 1702 i 1747 sobre l’antic monestir medieval, que va desaparèixer. La revolució va acabar amb la vida comunitària en aquest lloc, el 1790 el priorat fou suprimit, el 1791 marxaven els darrers monjos i aquell mateix any fou adquirit pel municipi. Després d’una època d’incertesa, el 1801 l’església va recuperar les seves funcions tot i el mal estat de conservació general. Després es va poder recuperar gràcies a la declaració el 1842 de Monument Històric i les obres de restauració que van seguir. El 1875 va adquirir la condició de basílica menor i l’advocació del Sacré-Coeur.

Priorat de Paray-le-Monial
Portal del nord del transsepte

Priorat de Paray-le-Monial
Portal del nord del transsepte
Gravat d'Emile Sagot publicat a
Voyage pittoresque en Bourgogne (1835)

Paray-le-Monial és a ponent de Mâcon, entre Cluny i Molins