Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Abadia de Pontigny
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Yonne

següent >

castellano
Cercador contacte Facebook

Yonne

Aquest monestir és una de les quatre primeres fundacions efectuades des de Cîteaux i que van formar el nucli del que seria el Cister; primer es va fundar La Ferté (Saona i Loira, el 1113), després aquesta de Pontigny (1114) i li seguirien Claravall (Aube) i Morimont el 1115.

Aquella fundació s’hauria portat a bon fi amb la direcció del seu primer abat Hugues de Mâcon (personatge molt vinculat a sant Bernat), un grup d’onze monjos i la complicitat de la seu episcopal d’Auxerre. El lloc escollit per fundar la nova abadia, sembla que havia sigut ocupat amb anterioritat per un eremita anomenat Esteve.

Pontigny
L'església de Pontigny


Cistercencs
 

Pontigny
Exterior de l'absis

Pontigny
Façana amb el nàrtex


Pontigny
Nàrtex

Pontigny
Nàrtex


Molt aviat va començar una àmplia sèrie de fundacions portades a terme des de Pontigny: Bouras (Nièvre), Cadonh (o Cadouin, Dordonya), Fontainejean (Loiret), Jouy (Sena i Marne), entre moltes altres. La comunitat disposava d’una església, o millor, oratori, dedicat a sant Esteve des dels seus començaments. A cavall dels segles XII i XIII es va aixecar la capella de Sant Tomàs, dedicada a Thomas Becket, que havia viscut durant uns anys (entre el 1164 i 1166) refugiat a Pontigny i que va morir assassinat el 1170 a Canterbury. Tradicionalment hom situa l’inici de la construcció de la gran església abacial de Pontigny a mitjan del segle XII, una època de prosperitat pel centre monàstic. Entre el 1185 i 1206 es portaren a terme importants obres de construcció en aquesta nova església, que van modificar especialment la capçalera.

Pontigny
Finestral del nàrtex

Pontigny
L'església


El 1240 va arribar a Pontigny, refugiat, un tercer bisbe anglès (després de Thomas Becket i Stephen Langton), Edmund Rich (sant Edme, o Edmon), que va morir aquell mateix any i fou enterrat i venerat a Pontigny.

Pontigny
Rerecor

Pontigny
Voltes


La vida monàstica del centre va continuar la seva activitat fins que va entrar en decadència pels efectes de la situació general del cister i l’apogeu dels nous ordes monàstics. Al segle XVI començà a tenir abats comendataris i a la mateixa època a patir les destruccions de les Guerres de Religió. Amb la Revolució, a finals del segle XVIII, la comunitat es dispersà i part dels edificis entraren en ruïna. L’església es va salvar gràcies a la popularitat de la devoció a sant Edmon i el 1801 va esdevenir parroquial. El que quedava de les altres dependències monàstiques s’ha utilitzat per a diverses finalitats fins l’actualitat.

Pontigny
L'orgue

Pontigny
Reixa del cor


Pontigny
Reixa del cor

Pontigny
Cadirat del cor

Pontigny
Decoració del cor


Pontigny
Presbiteri

Pontigny
Tomba de sant Edmon

Pontigny
Tomba de sant Edmon


Pontigny
Nau lateral

Pontigny
Finestral del deambulatori

Pontigny
Deambulatori


Pontigny
Claustre

Pontigny
Claustre

Pontigny
Claustre


Pontigny
Pontigny

Pontigny
Antic celler

Pontigny
Reconstrucció de l'abadia de Pontigny
Publicada a L'abbaye de Pontigny (C.E. Chaillou, 1844)
Bibliothèque nationale de France


 

Pontigny
Planta de l'església de Pontigny

 

Bibliografia
-
BENOIT, Jean-Luc. Les origines de Pontigny ou la naissance de la seconde fille de Cîteaux. BSFAY. Auxerre, 1997
- BENOIT, Jean-Luc. Les trois premiers abbés de Pontigny (1114-1174). BSFAY. Auxerre, 1999
-
CHAILLOU DES BARRES, Claude-Étienne. L'abbaye de Pontigny. Paris: A. Vaton, 1844
- FONTAINE, Georges. Pontigny, abbaye cistercienne. Lib. Ernest Leroux. Paris, 1928
- WIÉNER, Claude. Pontigny. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1994
 

Situació:

Al nord-est d'Auxerre

Baldiri B. - Gener de 2011 / Actualitzat gener de 2013