Monestirs
Monestirs de la
Bretanya
Abadia de Saint-Maurice de Carnoët
< anterior Inici França Bretanya Finisterre següent >
castellano
cercador contacte facebook

Finisterre

El monestir cistercenc de Carnoët fou fundat gràcies al suport prestat pel duc de Bretanya Conan IV; cap el 1170, aquest va donar el lloc de Carnoët als cistercencs de Langonnet (Ar Mor-Bihan) amb la finalitat d’establir-hi un nou monestir. Malgrat això, no va ser fins el 1177 que va arribar la primera comunitat a la nova abadia de Notre-Dame, encapçalada per Maurici Duault que fins aquell moment era l’abat de Langonnet. Maurici va morir el 1191 i aviat la seva fama de santedat es va estendre entre la població, la seva tomba es va traslladar de la sala capitular a l’església i de retruc va fer que la situació econòmica de la casa, fins aquell moment molt precària, millorés. El 1225, una butlla del papa Honori II va posar aquest monestir sota la protecció de la Santa Seu. Fou aquesta època que el monestir deixava de ser conegut amb el nom de Notre-Dame per prendre l’advocació de Saint-Maurice.

Carnoët
Sala capitular de Carnoët
Fotografia d'Amadalvarez (Wikimedia)


Cistercencs



 

Conan IV
Conan IV, duc de Bretanya i fundador de Carnöet
Il·lustració de Mémoires pour servir de preuves à l'histoire ecclésiastique et civile de Bretagne. Vol. 1
Bibliothèque nationale de France

Carnoët
Carnoët el 1893
Fotografia de Paul Lancrenon (Wikimedia)


A partir del segle XIV, Carnoët va passar per una època constructora i la casa va veure com s’aixecaven noves dependències. Des del 1541 el monestir va passar a estar dirigit per abats comendataris i després d’una llarga època de decadència, en el segle XVII hom treballava en la seva reconstrucció alhora que es reformava pel que fa a l’observança. La vida monàstica es va veure interrompuda amb la Revolució quan va quedar sense comunitat, va perdre els seus béns i el 1793 va passar a mans particulars, en endavant vindria la seva ruïna i remodelació dels espais. El 1945 va patir els efectes de la Segona Guerra Mundial resultat incendiat. Actualment en resta poc més que la sala capitular i la façana de l’església, del segle XVIII.
 

Carnoët
Ruïnes de l'església de Carnoët
Fotografia de Carabas1 (Wikimedia)

Carnoët
Parc natural a l'abadia de Carnoët


Bibliografia:
- LE THOER, Pierre (1983). Saint-Maurice de Carnoët. Les abbayes bretonnes. Biennale des Abbayes Bretonnes / Fayard

 


Situació:

A Clohars-Carnoët, al sud de Quimperlé, entre aquesta ciutat i el mar

Baldiri B. - Juliol de 2014