Monestirs
Monestirs de
Centre-Val de Loira
Priorat de Germigny-des-Prés
Germiniacum
< anterior Inici França Centre-Val de Loira Loiret següent >
castellano
cercador contacte facebook

Loiret

La vila de Germigny-des-Prés és coneguda per mantenir una de les poques esglésies d’època carolíngia que es conserven, està dedicada a la Trinitat. El seu origen cal cercar-lo en una vil·la residencial bastida per Teodulf (801?-821) conseller de Carlemany i abat de Saint-Benoît-sur-Loire (Loiret), en els terrenys que l’abadia tenia en aquest lloc. Aquesta església era la seva capella. A la mort de Teodulf aquella residència va passar d’alguna manera a mans de l’emperador carolingi i fou la seu d’algunes assemblees; Carles el Calb (840-877) hi va residir i el lloc era anomenat palau reial. Aquesta residència va cremar a causa de les invasions normandes, cap el 855-865, incendi que també va afectar parcialment la capella.

Germigny-des-Prés
L'església de Germigny-des-Prés


Benedictins


 

Saint-Benoît-sur-Loire
Mort de Carlemany (814). Un emissari comunica la notícia a l'abat Teodulf
Miniatura de Les Grandes Chroniques de France (s. XIV)
British Library

Germigny-des-Prés
Façana de Germigny-des-Prés


A l’època de l’abat Hug (1037-1049) el lloc pràcticament restava abandonat i aquest el va restaurar i hi va introduir una comunitat de quatre monjos, esdevenint un petit priorat, que cap el segle XVI s’havia convertit en l’església parroquial de la vila. No fou fins el segle XIX que es va redescobrir i posar en valor la decoració en mosaic d’època carolíngia que encara es conserva, després el lloc fou restaurat, excavat i estudiat. Ara en resta una petita església d’estructura carolíngia de l’època de Teodulf, amb alguns elements originals i molts altres que són producte de les modificacions afegits i reconstruccions posteriors, potser la modificació més visible és l’afegit d’una nau a ponent de la capella primitiva, de planta sensiblement quadrada, originalment amb tres absis a llevant i un a cada una de les tres altres façanes.

 

Saint-Benoît-sur-Loire
Planta de Germigny-des-Prés
Publicada a Église de Germigny-des-Prés (Loiret).
Note sur les fouilles faites à l'extérieur et à l'intérieur...
(1931)

Germigny-des-Prés
Interior de Germigny-des-Prés


Germigny-des-Prés
Interior de Germigny-des-Prés

Germigny-des-Prés
Interior de Germigny-des-Prés

Germigny-des-Prés
Secció de l'església, abans de la restauració
Publicada a Germigny-des-Prés (1931)


Germigny-des-Prés
Mosaic de l'absis, segle IX

Germigny-des-Prés
Mosaic de l'absis, amb dos àngels i l'Arca de l'Aliança

Germigny-des-Prés
Interior de Germigny-des-Prés


Germigny-des-Prés
Capitell

Germigny-des-Prés
Inscripció fundacional

 

Bibliografia:
- BAUNARD, Louis (1860). Théodulfe, évêque d'Orléans et abbé de Fleury-sur-Loire. París: Douniol
- BERLAND, Jean-Marie (1980). Val de Loire roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- DEL MEDICO H. E. (1943). La mosaïque de l'abside orientale à Germigny-des-Prés. Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot. Vol. 39
- GAUTHIER, Monique i Michel (2008). L’oratoire carolingien de Germigny des Prés. M. G. Editions
- HUBERT, Jean (1931). Germigny-des-Prés. París: Société Générale d’Imprimerie et d’Édition
- MASSON, Léon (1931). Église de Germigny-des-Prés (Loiret). Note sur les fouilles faites à l'extérieur et à l'intérieur en mars, avril et mai 1930. Bulletin de la Société archéologique et historique de l'Orléanais. Orleans
- POILPRÉ, Anne-Orange. (1998). Le décor de l'oratoire de Germigny-des-Prés. L'authentique et le restauré. Cahiers de civilisation médiévale. Núm. 163

 


Situació:

Germigny-des-Prés es troba a llevant d'Orleans, prop de Saint-Benoît-sur-Loire

Baldiri B. - Octubre de 2016