|
|
|
Després
que el rei Clodoveu I fixés la seva residència a París
(l’antiga Lutècia) i en fes la capital del regne (508),
ell i la seva esposa Clotilde fundaren una església en
honor dels Sants Apòstols, Pere i Pau, dalt d’un turó a
la riba sud del Sena en el lloc d’una antiga necròpolis.
L’any 511, a la mort del monarca, fou enterrat en
aquella església dels Saints-Apôtres, encara inacabada.
Mesos després (l’any 512) va morir santa Genoveva, qui
hauria animat Clodoveu en la fundació de l’església, i
també fou enterrada en aquest lloc. L’any 520 es
consagrava solemnement el temple on el 545 fou enterrada
també la reina Clotilde. En aquell moment l’església
estaria servida per clergues seculars que gràcies a les
disposicions fundacions estaven exempts de la
jurisdicció episcopal, el que va permetre el
desenvolupament de l’establiment, malgrat que els
monarques successors dels fundadors no van continuar
tenint cura del lloc. |
|
|
|
L'abadia de Sainte-Geneviève
Detall del Plan de Paris (Michel E. Turgot, 1734-39)
Bibliothèque nationale de France |
Estampa de santa Genoveva
Ed. Pellerin (1837)
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
Al segle
IX el país era víctima de les invasions normandes, l’església dels
Saints-Apôtres va patir al menys dues incursions armades, el 857 i
861, que van obligar els canonges a abandonar la casa i no hi van
poder retornar fins el 863. El 885 i arran d’una nova incursió, hom
va optar per portar l’arqueta de les relíquies de santa Genoveva a
la ciutat, aquell cop els normands foren derrotats i hom va atribuir
aquell fet a la intervenció miraculosa de la santa. Quan el 890 va
retornar l’arqueta al lloc d’origen, el nom de Sainte-Geneviève fou
afegit a les advocacions anteriors i la santa considerada patrona de
la ciutat. A mitjan segle XII el nom de Saints-Apôtres va anar
quedant en desús i al segle XIII només era conegut amb el de
Sainte-Geneviève. Hom pensa que durant el segle IX la comunitat
canonical s’hauria regularitzat segons les normes aquisgraneses. Cap
el 1010, el rei Robert II el Piadós va confirmar les seves
possessions alhora que posava la canònica sota la seva protecció i
la casa continuava mantenint el seu privilegi d’exempció. |
Església de
Saint-Étienne-du-Mont
A la dreta el campanar de Sainte-Geneviève |
|
|
|
L’any
1147, arran d’un incident entre els canonges en presència del papa
Eugeni III, aquest va ordenar que la comunitat fos reformada amb la
introducció de monjos cluniacencs del priorat de Saint-Martin-des-Champs. Però a causa de l’oposició dels canonges,
finalment hom va optar per regularitzar la casa amb la intervenció
de l’abadia de Saint-Víctor i la seva congregació, que es va fer
càrrec de Sainte-Geneviève. El 1150 Eugeni III confirmava el
manteniment de la comunitat canonical reformada segons la Regla de
Sant Agustí, conservant els seus béns i privilegis. Aquesta situació
excepcional no va ajudar a la regularitat dels membres de la
comunitat, la decadència durant els segles XV i XVI era força greu,
per cobrir les seves necessitats es posaven a la venda les riqueses
com ara ornaments de l’església i llibres de la biblioteca. |
Campanar de Sainte-Geneviève |
|
|
|
|
|
En plena
decadència, el 1619 François de La Rochefoucauld fou designat abat
de Sainte-Geneviève a qui el papa va encarregar la reforma dels
monestirs. Pel que fa a les canòniques agustinianes, l’abat va
intentar la fundació d’una congregació única sota la direcció de la
congregació de Saint-Victor de París. El projecte no va arribar a
bon port i finalment es va formar la Congregació de París i aquesta
abadia es va posar al seu front, aviat es va estendre per tot el
regne i prendre el nom de Congregació de França. Va obtenir
l’autorització per absorbir les altres congregacions existents,
inclosa la de Saint-Victor, el 1633. Aquesta congregació també va
donar un nou impuls a l’activitat intel·lectual i científica,
aplegant una valuosa biblioteca. |
L'abadia de Sainte-Geneviève
Amb les esglésies de Sainte Geneviève (l'antiga i el Panteó)
Saint-Étienne-du-Mont i l'actual traçat dels carrers
Detall del Plan topographique de la montagne Ste-Geneviève (Jacques
Gomboust, 1874)
Bibliothèque nationale de France |
Les esglésies de
Saint-Étienne-du-Mont i Sainte-Geneviève (1807)
Dibuix de Denise Destours
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
La
basílica primitiva es va refer durant el darrer quart del segle XII
i reformar en el segle XIII, època en que també s’hauria bastit la
primera església de Saint-Étienne-du-Mont (1222) que havia d’acollir
els fidels que s’hi atansaven. Al segle XV es va reconstruir aquesta
església, aixecant un nou edifici que superava les dimensions de la
de Sainte-Geneviève, alhora es van construir el claustre i
dependències monàstiques, molt modificades al segle XVII.
Considerant insuficients les estructures i dimensions de l’església
de Sainte-Geneviève, el 1754 la comunitat va obtenir l’autorització
per aixecar-ne una de nova, més gran, en els terrenys de la
canònica. |
La cripta de Sainte-Geneviève
després de profanació de 1793
Dibuix d'Alexandre Bourla
Bibliothèque nationale de France |
Excavació de la cripta de Sainte-Geneviève
(1807)
Dibuix d'Alexandre Bourla
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
La
Revolució va arribar a les acaballes de la seva construcció i
deixant de banda el projecte original es va dedicar com a Panteó de
personatges il·lustres. Pel que fa a l’església antiga, fou
enderrocada el 1807 deixant en peu només el seu campanar, que encara
es conserva. El Panteó va recuperar temporalment les funcions
religioses com església de Sainte-Geneviève però el 1881 fou
desafectada novament, la comunitat de clergues que la servia fou
dissolta i va reprendre les funcions de Panteó de personatges il·lustres,
actualment encara té aquest destí. L’església de Saint-Étienne du
Mont conserva des del 1803 la renovada arqueta de santa Genoveva i
l’antic sepulcre de pedra, les relíquies foren cremades públicament
el 1793.
|
Plànol de Sainte Geneviève
Publicat a l'Épitaphier du vieux Paris (1914) |
Canonge de la Congregació de
França
Segons Pierre Hélyot, a
Histoire des ordres monastiques,
religieux et militaires (1714-19) |
|
L'abadia de Sainte Geneviève
vista des del sud
Publicat a l'Épitaphier du vieux Paris (1914) |
|
|
|
Santa Genoveva, imatge del
mainell del portal
de l'església (s. XIII)
Museu del Louvre |
Animal fantàstic. Relleu
procedent de
l'església de Sainte-Geneviève (s. XII)
Museu del Louvre |
Animal fantàstic. Relleu
procedent de
l'església de Sainte-Geneviève (s. XII)
Museu del Louvre |
|
|
|
Imposta procedent de
l'església
de Sainte-Geneviève (s. XII)
Museu del Louvre |
Sepulcre de Clodoveu I (s.
XIII)
Procedent de l'església de Sainte-Geneviève
Basílica de Saint-Denis |
Figures femenines portadores
de l'arqueta de santa Genoveva (s. XVII)
Museu del Louvre |
|
|
|
Arqueta de santa Genoveva
A l'església de Saint-Étienne-du-Mont |
Làpida sepulcral de Jean
Casse (+ 1350)
Procedent de l'església de Sainte-Geneviève
Museu del Louvre |
Tomba del cardenal François
de La Rochefoucaul (1558-1645)
Dibuix d'Abraham Bosse (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
Processó amb l'arqueta de Sainte-Geneviève,
el 1694
Detall d'una estampa de Leonardus Galter
Bibliothèque nationale de France |
Processó amb l'arqueta de Sainte-Geneviève,
el 1694
Detall d'una estampa del 1695
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
El Panteó |
|
|
|
Saint-Étienne-du-Mont, el
campanar de Sainte-Geneviève (ja enderrocada)
i el Panteó, (nova església de Sainte-Geneviève
Dibuix de Victor Jean Nicolle (s. XIX)
Bibliothèque nationale de France |
El Panteó
A l'esquerra la biblioteca de Sainte-Geneviève i
Saint-Étienne-du-Mont
Dibuix de Gaspard Gobaut (s. XIX)
Bibliothèque nationale de France |
El Panteó |
|
|
Col·locació de la primera
pedra del Panteó (1766)
Gravat
www.metmuseum.org |
|
|
|
|
Església de Saint-Étienne-du-Mont |
|
|
|
Interior de
Saint-Étienne-du-Mont |
|
|
|
|
