|
L’origen
d’aquest monestir es troba a
Saint-Magloire de Léhon
(Costes del Bord, Bretanya) una antiga abadia que
fou abandonada per la seva comunitat cap el 965 davant
de l’amenaça dels víkings, emportant-se les relíquies
que conservaven, entre les quals, les de sant Maglori.
La seva comunitat es va traslladar a París per
establir-se a la riba dreta, però el comte (i després
rei franc) Hug Capet els va donar l’any 970 l’església
de Saint-Barthélemy, en aquell moment capella del palau
ducal i seu d’una canònica. A l’arribada dels monjos i
convertir-se en un monestir, va prendre l’advocació de
Saint-Magloire. El 1093, els monjos de París van fer
arribar a Léhon una comunitat amb la voluntat de
recuperar la seva activitat monàstica, aixecant un nou
establiment sobre les seves ruïnes anteriors i
esdevenint un priorat depenent de la casa de París que
va conservar les relíquies del sant titular. Poc a poc
va sorgir l’enfrontament entre les dues cases que va
causar la seva decadència, finalment hom va optar per
posar Léhon sota la dependència de l’abadia de
Marmoutier (Tours). |
|
|
El 1138 la
comunitat es va traslladar al carrer de Saint-Denis deixant
l’anterior església de Saint-Barthélemy que va recuperar l’antiga
advocació i funcions parroquials. El 1572 van deixar aquella casa de
Saint-Denis per anar a ocupar la que els Hospitalers d’Altopascio (Saint-Jacques-du-Haut-Pas)
havien abandonat el 1459 arran de la supressió de l’orde. El monestir
del carrer de Saint-Denis va passar a estar ocupat per una comunitat
d’agustines (Pénitentes de la Madeleine, penedides). El 1620
aquell darrer establiment d’Haut-Pas fou destinat a acollir un
seminari, suprimint la comunitat benedictina. Encara es conserva
aquesta darrera església, ara parròquia. |
El darrer monestir, a
Saint-Jacques-du-Haut-Pas
Detall del Plan de Paris (Michel E. Turgot, 1734-39)
Bibliothèque nationale de France |
