Monestirs
Monestirs de
l'Illa de França
Monestir de Saint-Magloire. París
< anterior Inici França Illa de França París següent >
castellano
cercador contacte facebook

París

L’origen d’aquest monestir es troba a Saint-Magloire de Léhon (Costes del Bord, Bretanya) una antiga abadia que fou abandonada per la seva comunitat cap el 965 davant de l’amenaça dels víkings, emportant-se les relíquies que conservaven, entre les quals, les de sant Maglori. La seva comunitat es va traslladar a París per establir-se a la riba dreta, però el comte (i després rei franc) Hug Capet els va donar l’any 970 l’església de Saint-Barthélemy, en aquell moment capella del palau ducal i seu d’una canònica. A l’arribada dels monjos i convertir-se en un monestir, va prendre l’advocació de Saint-Magloire. El 1093, els monjos de París van fer arribar a Léhon una comunitat amb la voluntat de recuperar la seva activitat monàstica, aixecant un nou establiment sobre les seves ruïnes anteriors i esdevenint un priorat depenent de la casa de París que va conservar les relíquies del sant titular. Poc a poc va sorgir l’enfrontament entre les dues cases que va causar la seva decadència, finalment hom va optar per posar Léhon sota la dependència de l’abadia de Marmoutier (Tours).

Saint-Magloire
L'església de Saint-Barthélemy a l'Illa de la Cité
Primer establiment del monestir
Detall del Plan de Paris (Michel E. Turgot, 1734-39)
Bibliothèque nationale de France


Canonges


Benedictins

 

Saint-Magloire
El monestir del carrer de Saint-Denis
Després de les Pénitentes de la Madeleine
Detall del Plan de Paris (Michel E. Turgot, 1734-39)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Magloire
Sant Maglori
Les images des Saints, Jacques Callot (1636)
Bibliothèque nationale de France


El 1138 la comunitat es va traslladar al carrer de Saint-Denis deixant l’anterior església de Saint-Barthélemy que va recuperar l’antiga advocació i funcions parroquials. El 1572 van deixar aquella casa de Saint-Denis per anar a ocupar la que els Hospitalers d’Altopascio (Saint-Jacques-du-Haut-Pas) havien abandonat el 1459 arran de la supressió de l’orde. El monestir del carrer de Saint-Denis va passar a estar ocupat per una comunitat d’agustines (Pénitentes de la Madeleine, penedides). El 1620 aquell darrer establiment d’Haut-Pas fou destinat a acollir un seminari, suprimint la comunitat benedictina. Encara es conserva aquesta darrera església, ara parròquia.

Saint-Magloire
El darrer monestir, a Saint-Jacques-du-Haut-Pas
Detall del Plan de Paris (Michel E. Turgot, 1734-39)
Bibliothèque nationale de France


Bibliografia:
- FOUÉRÉ-MACÉ, Abbé (1892). Le Prieuré Royal de Saint-Magloire de Lehon. Rennes: H. Caillière
- MERLET, René (1895). Les origines du monastère de Saint-Magloire de Paris. Bibliothèque de l'école des chartes
- RAUNIÉ, Émile (1890). Épitaphier du vieux Paris. Vol. 1. París: Imp. Nationale

 


Situació:

El primer monestir de Saint-Magloire (27) estava situat a l'illa de la Cité

Baldiri B. - Juny de 2015