Monestirs
Monestirs de Nova Aquitània
Abadia de Saint-Pierre de Solignac
< anterior Inici França Nova Aquitània Alta Viena següent >
castellano
cercador contacte facebook

Alta Viena

Aquest monestir fou fundat el 631 per sant Eloi, de professió orfebre, un personatge nascut prop d’aquí i que havia entrat a la cort del rei merovingi Clotari II i la del seu successor Dagobert, el qual li va cedir aquestes terres prop de Llemotges. Per ocupar-les, Eloi va fer venir uns monjos del monestir de Luxeuil (Alt Saona) que havia fundat sant Columbà a finals del segle VI i on es seguia una regla redactada per ell mateix. A partir d’aquí es va formar el monestir de Solignac, el primer abat del qual fou sant Remacle, també vingut de Luxeuil. Aviat va esdevenir un centre religiós de primer ordre i d’aquí hi van sortir el mateix sant Eloi com a bisbe de Tournai i Noyon, sant Remacle bisbe de Maastricht i fundador del monestir de Stavelot (Bèlgica) i els també sants Hadelin i Till. La casa va patir els efectes destructius d’una invasió sarraïna (735?) i normanda a finals d’aquell segle; hi consten aportacions dels monarques carolingis per finançar la seva reconstrucció.

Solignac
Abadia de Solignac


Prebenedictí


Benedictins



Saint-Maur

Solignac
Abadia de Solignac

Sant Eloi
Sant Eloi, el fundador
Les images des saints, 1636
Bibliothèque nationale de France


Solignac
Façana restaurada

Solignac
Decoració romànica a l'exterior


Cap el 820 la casa fou reformada pel que fa a la seva normativa i adoptà la regla de Sant Benet que Benet d’Aniana va impulsar amb l’estreta col·laboració de Lluís el Pietós. A mitjan d’aquell segle el monestir tornava a resultar destruït a causa de noves invasions i la comunitat es va veure obligada a dispersar-se. Malgrat això, en els anys següents el monestir de Solignac participava en els esdeveniments religiosos de l’època i mantenia relacions amb els grans monestirs com ara Saint-Denis, Saint-Géraud d’Orlhac, La Chaise-Dieu, Fleury... i obtingué títols i privilegis diversos. Per altra banda l’abadia va arribar a reunir un ampli tresor integrat per relíquies ben diverses i esdevingué lloc de pas dels pelegrins.
 

Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Esquema de la planta de l'església de Solignac


Amb tot això es van anar bastint, restaurant i modificant diferents esglésies en aquest lloc. L’edifici actual és, en la seva major part, del segle XII. Va tornar a patir els efectes destructius de les guerres a la segona meitat del segle XIV, aquest cop a causa de la dels Cent Anys i encara més endavant amb les guerres de Religió que van comportar el saqueig de la casa el 1568. Tot plegat va agreujar la seva decadència i provocar que el 1619 s’incorporés a la congregació de Saint-Maur que es va encarregar de redreçar l'establiment tant pel que fa al vessant monàstic com per la reconstrucció dels edificis. La vida conventual va acabar amb la Revolució i ara l’església, restaurada, és la parroquial de Solignac.

Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac


Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac


Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac


Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac


Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac

Solignac
Abadia de Solignac


Solignac
Mural amb sant Cristòfol

Solignac
Reliquiari de sant Till

Monasticon Gallicanum
El monestir de Solignac representat a
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France


Bibliografia:
- FAGE, René (1923). Solignac. Congrès archéologique de France LXXXIV session tenue a Limoges. París: Picard
- LECLER, A. (1896). Chronique du Monastère de Saint-Pierre de Solignac. Limoges: Ducourtieux
- MAURY, Jean, i altres (1960). Limousin roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
 

Situació:

Al sud de Llemotges

Baldiri B. - Maig de 2014