Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de Santa Maria d'Alet
Abbaye
de Sainte-Marie d’Alet
< anterior Inici França Occitània Aude

següent >

castellano
cercador contacte facebook

Aude

Fundació

L’origen d’aquesta abadia és desconegut. Hom situava la seva fundació en l’any 813, quan el comte Berà de Rasès (i també de Barcelona) i la seva esposa van decidir la construcció d’aquest establiment monàstic, posat sota l’advocació de la Mare de Déu i seguint la regla benedictina. Posteriorment aquest document fundacional s’ha revelat una falsificació
, tot i que és força versemblant, en realitat la primera notícia que hom té està datada el 970.

Alet
Ruïnes de l'església


Benedictins

Alet
Exterior de l'absis romànic

Alet
Absidiola de la capçalera gòtica


A mitjan del segle XI, hom té constància que el lloc és devastat, en aquesta època s’hi localitza una relíquia de la Vera Creu, que atrau els pelegrins. Roger II de Foix (1071-1124) restitueix a l’abadia les seves possessions, acció que posteriorment confirmen els papes Pasqual II (1116) i Calixt II (1119).

La propera abadia de
Sant Policarp de Rasès depenia en aquest temps d’Alet, dependència que es va allargar fins el 1197.
També hi depenia l'abadia de Sant Pàpol. Bona part de l’església que es conserva és d’aquesta època.

Alet
Façana sud, amb el cementiri

Alet
Decoració de la façana sud


Bisbat d’Alet

El 1318, el papa Joan XXII
va crear el bisbat d’Alet i l’abat Bartomeu  prengué la categoria de bisbe. Sens dubte, aquest pas va venir donat per la situació geogràfica d’Alet, prop del centres herètics que en aquella època encara tenien seguidors. Fou un bisbat petit i d’una importància molt relativa. El darrer bisbe fou Charles de la Cropte (1763-1793).

L’abadia va quedar destruïda el 1577, fet del que no es va poder recuperar, des de llavors hom utilitzava l’antic refetor benedictí com a lloc de culte del bisbat. Amb la Revolució el lloc fou clausurat (1792).

Alet
Decoració de la façana sud

Alet
Torre esbotzada


Els edificis

Si hi havia una església de l’època carolíngia, no hi ha cap resta aparent, l’església és bàsicament de les acaballes del segle XI i del segle següent. Al segle XIV es va bastir un absis gòtic que envoltava l’anterior romànic i que es va perdre en bona part quan es va obrir la carretera que hi passa a tocar.

Alet
Capitell de la nau

Alet
Imposta del portal sud


 

Alet
Finestral

 

Bibliografia:
- Jacques Lugand. Languedoc Roman. Zodiaque. La Pierre-Qui-Vire, 1975
- Françoise Sarret, Jean Blanc. L'abbaye d'Alet. Archeologie du Midi Medieval. Carcassona, 1984
 

Situació

L’abadia és al centre de la població d'Alet, al sud de Carcassona


Alet

Baldiri B. - Desembre de 2010