Monestir de Santa Maria d'Arles

Abbaye Sainte-Marie d'Arles / Santa Maria del Vallespir / Sancta Maria in Arulas

(Arles / Arles-sur-Tech, Vallespir, Pirineus Orientals)

Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles

L'actual monestir de Santa Maria d'Arles té el seu origen en un primer assentament, el de Santa Maria del Vallespir, situat als Banys d'Arles, que després es traslladaria a l'actual ubicació. Es coneix una carta de l'abat Hilperic de Santa Maria del Vallespir, enviada cap a l'any 869 a Carles el Calb, on li demana ajuda després que una incursió normanda hagués destruït el cenobi. També esmenta que el monestir havia estat fundat en temps de Carlemany (segurament vers l'any 778) per l'abat Castellà, procedent d'Hispània i que estava situat sobre les restes d'un balneari.

Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Façana oriental

Hi ha documentació que fa referència a Santa Maria del Vallespir, la més antiga de l'any 817. No hi ha restes aparents d'aquell assentament, tot i que hom creu que estaria situat en les antigues termes romanes dels Banys d'Arles, espai encara ara ocupat per un establiment termal. Tal com explicava el seu abat, cap als anys 858-860 fou víctima d'un atac i va quedar destruït. La comunitat no va desaparèixer i va poder refer-se, però en un altre indret, a l'actual Arles, uns tres quilòmetres aigua amunt del riu Tec. Als Banys d'Arles es va mantenir l'església de Sant Quintí, segurament amb una petita comunitat, però després va quedar només com a parròquia.

El 934 ja està situat en l'actual indret, el trasllat s'hauria fet en època de l'abat Sunifred (que va governar aquesta casa entre els anys 881 i 891), fill del comte Sunifred I d'Urgell i Cerdanya, en aquesta època (segles X i XI) l'abadia gaudia de la protecció comtal. El 1078 va passar a l'òrbita de Cluny, i depenia directament de l'abadia de Moissac (Tarn i Garona), els abats d'Arles van ser des de llavors monjos d'aquell lloc. L'església de Santa Maria es va tornar a consagrar el 1157 (ja havia estat consagrada anteriorment, el 1046) en una època d'importants construccions, la mateixa església abacial, la parroquial de Sant Esteve, altres esglésies directament vinculades al monestir, i també el recinte emmurallat.

Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Planta de les termes dels Banys d'Arles
Amb l'antiga església de Sant Quintí
Congrès archéologique de France (1869)

En el segle XIII i començament del XIV encara va continuar l'activitat constructora, reflex d'una època d'esplendor, que aniria apaivagant-se a poc a poc. El 1235 i 1325 el monestir va fer front a una revolta popular que s'enfrontava al poder que exercia l'abadia sobre la població. La decadència es va anar accentuant fins que, a la segona meitat del segle XVI, l'església estava en perill de ruïna. El 1592 l'abadia es va unir a la de Sant Andreu de Sureda amb l'objectiu de millorar la seva situació econòmica. El 1701 el monestir fou unit al bisbat d'Elna i Perpinyà, efectiu des del 1722, i va perdurar fins a la Revolució, quan es va suprimir.

L'església va passar a ser la parroquial de la població mentre que les altres dependències van anar a parar a mans particulars. El 1841 el claustre fou retornat a l'església i des de llavors s'han anat fent obres de restauració en el conjunt. El 1908 va quedar catalogat com a monument històric. L'església monàstica és un dels edificis romànics més interessants d'aquesta època i té una considerable unitat. El gruix de l'obra és del segle XI. És de planta basilical, amb tres naus i tres absis situats a ponent de l'edifici. No té transsepte. Totes les naus tenen volta de canó, les laterals corresponen a la construcció que es va consagrar el 1046 i la central, lleugerament apuntada, molt possiblement cal situar-la a l'època de la segona consagració (1157).

Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
La Santa Tomba
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Jacent de Guillem Gaucelm († 1210)

Els murs laterals de l'església es van obrir en època gòtica per afegir-hi unes capelles. Als costats de la capçalera se situaven dos poderosos campanars, dels que només en resta un. Aquestes construccions es complementaven amb dues torres de defensa més, situades a llevant i de les que també es conserva una de sencera. L'església, doncs, estava flanquejada per un total de quatre torres. Entre les torres de defensa i la façana es trobava un atri, que ara ha desaparegut. Una porta arcaica dona accés a l'església i a la part superior es troba una finestra decorada i més amunt una sèrie d'arcuacions separades per columnes.

En aquest atri hi ha la 'Santa Tomba' i l’estàtua jacent de Guillem Gaulcem. La primera és un sarcòfag paleocristià del segle IV, una llegenda considera que contenia els cossos dels sants Abdó i Senén i que, miraculosament, del seu interior brolla l’aigua de manera ininterrompuda. L’abat Arnulf (documentat el 963) va fer portar les relíquies dels sants de Roma a l’abadia, on van ser objecte de molta devoció popular. Sobre la tomba, i encastada al mur, es troba l’estàtua jacent del cavaller Guillem Gaucelm de Tellet, mort el 1210. Hom considera que aquesta peça és obra de Ramon de Bianya del que es coneixen dues obres més, de característiques similars, conservades al claustre d’Elna. Aquesta peça presenta un desperfecte al nas el que va fer que hom ho atribuís a un fet miraculós: el d’haver-se guarit d’una malaltia a la cara gràcies a l’aigua miraculosa que brollava de la 'Santa Tomba'.

Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Majestat de la portada
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Finestral sobre la porta

La porta d'aquest atri està formada per una llinda arcaica a sobre de la qual es troba una creu centrada per una Majestat entre els símbols dels evangelistes. Està emmarcada per un guardapols semicircular, decorat amb motius vegetals als extrems del qual hi ha unes figures de monstres. El relleu es pot datar cap al segle XI, però possiblement, la llinda sigui anterior. Més amunt hi ha la finestra, una senzilla obertura de mig punt, decorada exteriorment amb un relleu amb motius vegetals, que l'envolta.

El claustre és una obra gòtica primitiva, de l’època de l’abat Ramon Desbac (1261-1303), de planta irregular i adossat a les capelles afegides al mur del sud de l’església, el que fa pensar que aquest claustre es va aixecar amb posterioritat a la construcció de les capelles, o bé que aquestes últimes ocupen el lloc d’algunes dependències situades entre l’església i el claustre, cosa que no és versemblant.

Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Restes de pintura mural

A l’interior de l’església, al mur de la façana principal i sobre la porta, es troba la capella de Sant Miquel, amb un absis buidat en el gruix del mur. Aquest lloc conserva encara una bona mostra de pintura mural romànica. Les figures més ben conservades representen àngels. Era centrat per un Crist en Majestat, pràcticament perdut. També es conserva el retaule dels sants Abdó i Senén, una obra barroca, del 1647, obra de Llàtzer Tramulles (1605-1657) destinat a conservar els reliquiaris dels sants Abdó i Senén, venerats en aquest lloc.

Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Retaule dels sants Abdó i Senén
Llàtzer Tramulles (1647)
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Retaule dels sants Abdó i Senén
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Armari de les relíquies
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Sala capitular
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles
Postal antiga, col·lecció particular
Santa Maria d'Arles
Santa Maria d'Arles

Bibliografia:
  • ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • CATAFAU, Aymat (1999). Autour d’un plan d’Arles-sur-Tech, au XVIIIe siècle. Etudes Roussillonnaises, T. XVII
  • CATAFAU, Aymat (2013). Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó: el paper de l’aristocràcia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI. Monestirs i territori. Quadern, 33. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
  • CAUSANS, Marquis de (1868). Notice sur les SS. martyrs Abdon et Sennen et sur le sarcophage qui contient quelques-unes de leurs reliques et une eau miraculeuse. Perpinyà; Bardou
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GIBRAT, Joseph (1922). Aperçu historique sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech. Ceret: L. Roque
  • MALLET, Géraldine (2011). Entre traditions et innovations, l’espace liturgique de deux églises romanes du diocèse d’Elne, Saint-Michel de Cuxa et Sainte-Marie d’Arles-sur-Tech. Lieux sacrés et espace ecclésial (IXe - XVe siècle). Toulouse: Privat
  • MONSALVATJE, Francisco (1896). Monasterio de Sta. María de Arles. Noticias históricas VII. Olot: J. Bonet
  • OLIVIÉRO, M. (1927). Le mystère de la Sainte Tombe d'Arles-sur-Tech. Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris, t. 8, f. 4-6
  • ORSÉOLO, Fr. Marie-Pierre (1954). L'abbaye de Sainte Marie d'Arles sur Tech. Perpinyà: Comet
  • PEZIN, Annie; i altres (2002). Aquae Calidae, Amélie-les-Bains-Palalda (Pyrénées-Orientales). Les agglomérations gallo-romaines en Languedoc-Roussillon I. Lattes: CRNS
  • POISSON, Olivier (1996). Santa Maria d’Arles. Catalunya romànica. Vol. XXV. Vallespir, Capcir, Donasà, Fenolleda, Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • REUS, Guillem A. (2012). Els dos retaules barrocs dedicats a sant Abdon i sant Senén. Arles i Inca. XII Jornades d’Estudis Locals. Ajuntament d’Inca
  • SÁNCHEZ, Carles (2021). Els monestirs de l’antic comtat de Besalú: artistes i promotors. Sintesi. Quaderns dels Seminaris de Besalú, núm. 5
  • TAYLOR, J.; i altres (1835). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Languedoc. París: Firmin Didot

Situació:
Vista aèria

L’abadia de Santa Maria d'Arles és al centre d'Arles