Monestirs de
Catalunya
Monestirs de
Llenguadoc-Rosselló
Abadia de Fontfreda
Abbaye de Fontfroide
< anterior Inici França Llenguadoc-Rosselló Aude

següent >
castellano
cercador correu@monestirs.cat rss facebook
Aude
Abadia d'Alet
Abadia de Caunas
Abadia de Fontfreda
Abadia de la Grassa
Abadia de Sant Pàpol
Monestir de Sant Policarp de Rasès
Monestir de Rieunette
Abadia de Sant Hilari de Carcassona
Abadia de Villalonga

Fundació

En aquestes terres existien des de feia anys diversos establiments de tipus eremític. Gràcies a la intervenció de vescomte Eimeric I de Narbona fou fundada aquesta comunitat, que va reunir aquells eremites al lloc de Fontfreda. Seguien la regla benedictina.

El 1145 la comunitat de Fontfreda es dirigeix a l’abadia de la Grand Selva amb la finalitat de posar-se sota les directrius cistercenques, passant a dependre d’aquell monestir gascó. Al seu torn, fou a partir de l’abadia de Fontfreda que es va fundar el monestir de Poblet, ja a Catalunya (1151).

Fontfreda
 L'església i el claustre

Fontfreda
 El pati d'entrada

Fontfreda
 Palau abacial

El catarisme

L’abadia de Fonfreda va esdevenir un centre important de lluita i enfrontament contra el catarisme. El papa Innocenci III va designar dos legats triats entre els membres d’aquesta abadia que s’encarregaren de defensar l’ortodòxia catòlica davant l’heretgia.

Aquesta posició capdavantera va resultar profitosa pel monestir, que es va beneficiar dels béns dels càtars.

Fontfreda
 Refetor dels conversos

Fontfreda
 Dormitori dels conversos

L’esplendor

 El segle XIV marca una època d’esplendor, amb abats poderosos i influents, com ara Jacques Fournier (1311-1317) que va ser bisbe i més endavant papa, amb el nom de Benet XII (1334-1342).

Fontfreda
 El claustre

Fontfreda
 Claustre

La comenda

El 1476 Fontfreda passa a tenir abats comendataris, que es beneficiaven del càrrec i de les rendes però no tenien cap obligació estricta envers el monestir. Aquesta situació va empobrir profundament la comunitat, mentre que els abadiats passaven a mans de famílies poderoses.

Fontfreda
 Capitells del claustre

Fontfreda
 El claustre

La supressió

A causa d’aquesta situació el 1764 es va decretar la seva extinció, els seus béns van passar a estar governats pel bisbat d’Elna. A finals del segle XVIII s’hi van fer obres de millora. Amb la Revolució el lloc va passar a propietat pública i a mans de l’hospici de Narbona, que va vendre a un particular (1833) i a partir d’aquí va començar la recuperació de les construccions.

Entre el 1858 i 1901 hi ha un intent de recuperació monàstica, que no va tenir continuïtat. El 1908 va passar a mans particulars i es recupera i restaura.

Fontfreda
 Sala capitular

Fontfreda
 Claustre i sala capitular

Les construccions

El conjunt arquitectònic és força important i comprèn l’església conventual el claustre amb les seves dependències annexes i el palau abacial.

L’església es va començar a mitjan del segle XII, és de tres naus amb creuer. A la nau del sud s’hi van afegir cinc capelles en el segle XIV.

El claustre es va començar en el segle XII i es va reformar profundament al segle XIII. Els capitells són decorats amb motius florals.

A la galeria de llevant s’obre una magnífica sala capitular, bastida entre els segles XII i XIII.

Fontfreda
 L'església

Fontfreda
 L'església
Bibliografia
 - Nicolas d’Andoque. Ancienne abbaye cistercienne de Fontfroide. Ed. Gaud. Moisenay, 2008		 Enllaça amb
 - Abadia de Fontfreda

Situació

Al sud-oest de Narbona


Mostra la situació en un mapa més gran
Baldiri B. - Desembre de 2010