|
El
catarisme
L’abadia de Fonfreda va esdevenir un centre important de lluita i
enfrontament contra el catarisme. El papa Innocenci III va designar
dos legats triats entre els membres d’aquesta abadia que
s’encarregaren de defensar l’ortodòxia catòlica davant l’heretgia.
Aquesta posició capdavantera va resultar profitosa pel monestir, que
es va beneficiar dels béns dels càtars. |

Refetor dels conversos |

Dormitori dels conversos |
|
|
L’esplendor
El
segle XIV marca una època d’esplendor, amb abats poderosos i
influents, com ara Jacques Fournier (1311-1317) que va ser bisbe i
més endavant papa, amb el nom de Benet XII (1334-1342). |

El
claustre |

Claustre |
|
|
La
comenda
El 1476 Fontfreda passa a tenir
abats comendataris, que es beneficiaven del càrrec i de les rendes
però no tenien cap obligació estricta envers el monestir. Aquesta
situació va empobrir profundament la comunitat, mentre que els
abadiats passaven a mans de famílies poderoses. |

Capitells del claustre |

El
claustre |
|
|
La
supressió
A causa d’aquesta situació el 1764 es va decretar la seva extinció,
els seus béns van passar a estar governats pel bisbat d’Elna. A
finals del segle XVIII s’hi van fer obres de millora. Amb la
Revolució el lloc va passar a propietat pública i a mans de
l’hospici de Narbona, que va vendre a un particular (1833) i a
partir d’aquí va començar la recuperació de les construccions.
Entre el 1858 i 1901 hi ha un intent de recuperació monàstica, que
no va tenir continuïtat. El 1908 va passar a mans particulars i es
recupera i restaura. |

Sala capitular |

Claustre i sala capitular |
|
|
Les
construccions
El conjunt arquitectònic és força important i comprèn l’església
conventual el claustre amb les seves dependències annexes i el palau
abacial.
L’església es va començar a mitjan del segle XII, és de tres naus
amb creuer. A la nau del sud s’hi van afegir cinc capelles en el
segle XIV.
El claustre es va començar en el segle XII i es va reformar
profundament al segle XIII. Els capitells són decorats amb motius
florals.
A la galeria de llevant s’obre una magnífica sala capitular, bastida
entre els segles XII i XIII. |

L'església |

L'església |
|