Abadia de Sant Gèli

Abbaye de Saint-Gilles / Sant Gil / Aegidius / Vallis Flaviana

(Sant Gèli / Saint-Gilles, Gard)

Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli

La història, o més aviat, la llegenda d'aquest monestir comença quan sant Gil (Gilles) el tria per a retirar-se per a practicar l'eremitisme, la narració explica que el sant fou ferit per una fletxa llençada pel rei visigot Vamba mentre caçava. Com a compensació per l'incident, el rei li va lliurar les terres on després es va fundar l'abadia. Aquest episodi caldria situar-lo en el segle VII.

Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Antic presbiteri

L'abadia és coneguda des de començament del segle IX, inicialment era dedicada a sant Pere i sant Pau, però a mitjan segle següent el patronatge es va canviar pel de sant Gil, que era enterrat a la mateixa església, aquest canvi va comportar un augment considerable de fidels devots del sant. Molt probablement, fou en aquesta època que es va anar teixint la seva llegenda. Gràcies a tot això, la comunitat va aconseguir de la Santa Seu el privilegi de l'exempció, és a dir, la dependència directa dels papes, malgrat això, l'abadia no va sortir de la mediocritat. El 1032 li fou lliurada l'abadia de Saint-Eusèbe de Saignon (Valclusa). El 1066 hom va intentar vincular-la a Cluny, però l'oposició dels mateixos monjos no ho va permetre fins al 1077, quan Gregori VII va aprovar la unió, però conservant el privilegi de triar els seus abats.

L'afluència de pelegrins, el vincle amb Cluny i les donacions dels senyors, van permetre que es comencés a aixecar una nova església, el papa Urbà II en va consagrar un altar el 1096, quan encara estava en plena construcció. Un conflicte entre la comunitat i els comtes de Tolosa, que volien recuperar el poder sobre l'abadia, va interrompre les obres, que no es van reprendre fins al 1116, aprofitant els murs que s'havien aixecat en el segle anterior, però variant la concepció de l'edifici: ara deixarien una gran cripta a la part inferior i, al damunt, hi aixecarien un gran edifici, de 98 m de llargada. Aquesta obra quedaria interrompuda de nou entre el 1120 i 1132. En aquesta darrera data es va reprendre la construcció, coincidint amb una època d'apogeu pel que fa a l'arribada de pelegrins i la consegüent puixança econòmica.

Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Cripta
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Nau lateral

Aquest lloc fou l'escenari de la mort de l'heretge Pierre de Bruys, que fou cremat davant l'església en 1136. En 1154, el papa va atorgar indulgències als visitants, el que va incrementar encara més l'afluència dels devots. Després d'una nova interrupció motivada per la inestabilitat política i religiosa s'inicia un tercer període constructiu, entre 1185 i 1209, però l'edifici va quedar inacabat. En 1226, l'establiment religiós va quedar sotmès a la monarquia, el mateix Sant Lluís el va visitar en dues ocasions. El papa Climent IV, originari de Sant Geli, va promocionar les donacions a favor de la construcció de l'església. De totes maneres, les dificultats econòmiques no permeteren acabar la construcció fins al segle XIV, en els segles següents encara es va anar completant l'obra.

En 1538 l'abadia es va secularitzar, convertint-se en la seu d'una col·legiata. En el mateix segle els protestants l'incendiaven i va quedar en ruïnes. L'església fou transformada en fortalesa fins que en 1622 hom ordenava la seva total destrucció, el que no va arribar a complir-se per la intervenció de les tropes que ho van aturar, tot i que es va perdre la capçalera i bona part de les naus. Seguidament, s'iniciava la seva reconstrucció, però amb unes mides més curtes. La cripta es mantingué i la nau es va retallar en la seva capçalera. La façana romànica fou restaurada. Durant la Revolució es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antiga capçalera.

Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Sant Gil
Les images des saints (1636)
Bibliothèque nationale de France

Es conserva l'església, restaurada després de les destrosses que es van fer a partir del segle XVII. És un edifici de tres naus amb voltes d'aresta, separades per columnes. La nau central és més alta que les laterals. La cripta és de grans dimensions, ocupa tota la nau, des de la façana fins a la capçalera. Al centre de la mateixa es troba la tomba de sant Gil, antic centre de devoció. Al segle XVI, l'arqueta amb les relíquies del sant fou traslladada a la basílica de Sant Serni de Tolosa i ara només es conserven aquí alguns fragments. Darrere l'església hi ha restes de l'antiga capçalera, entre les quals un mur que conté al seu interior una interessant escala de caragol. Hi ha també algunes restes d'altres dependències de l'antic monestir.

La façana és la part més interessant de l'església, una magnífica obra d'època romànica amb fortes influències romanes, que s'expliquen per la proximitat de llocs amb importants restes d'aquella època (Nimes, Arle, Aurenja, Sant Romieg de Provença i altres). La seva datació ha estat sempre força discutida i va des de la primera meitat del segle XII, fins començament del segle XIII. Per altra banda, hom distingeix diverses autories pel que fa als artistes que hi van treballar. La decoració de la façana està formada per tres portades, la central més gran que les laterals. El portal de l'esquerre presenta una Adoració dels Mags al timpà i l'Entrada a Jerusalem a la llinda.

Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Restes de la capçalera, amb l'escala de caragol
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Inscripció a l'escala

El portal central té representat un Crist en Majestat al timpà. Al fris inferior, que s'estén pels murs laterals, entre les portes, hom troba diverses escenes relatives a la Passió. El portal de la dreta té una Crucifixió al timpà, i a sota diverses escenes relatives a episodis posteriors a la Resurrecció de Crist (Noli me tangere, Santes dones al sepulcre, Aparició als apòstols...). Entre les tres portes se situen una sèrie de columnes recuperades d'època romana i, entre elles, diverses figures de grans dimensions: Sant Miquel, els dotze apòstols i la Lluita d'àngels i dimonis. A la part inferior, a tocar del sòl, hi ha personatges de l'Antic Testament.

Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Portal de l'esquerra
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Timpà del portal de l'esquerra, amb l'Adoració dels Mags
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Portal central
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Timpà del portal central, amb la Majestat
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Portal de la dreta
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Timpà del portal de la dreta, amb la Crucifixió
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Sant Miquel
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Prendiment
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Crist i els apòstols
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Sants Joan i Pere
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Sant Jaume i sant Pau
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Sant Pau
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
David i Goliat
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
David
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Caín i Abel
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Expulsió dels mercaders del temple
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques
dans l'ancienne France
(1845-46)
Bibliothèque nationale de France
Abadia de Sant Gèli Abadia de Sant Gèli Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Il·lustracions de Voyages pittoresques et romantiques
dans l'ancienne France
(1845-46)
Bibliothèque nationale de France
Abadia de Sant Gèli
Abadia de Sant Gèli
Architecture romane du midi de la France (1873)

Bibliografia:
  • BARRUOL, Guy; i altres (2000). Congrès Archéologique de France. 157e session, 1999. Gard. París: S. F. Archéologie
  • GOIFFON, Étienne (1882). Bullaire de l'abbaye de Saint-Gilles. Nimes: Jouve
  • GOIFFON, Étienne (1882). Saint-Gilles, son abbaye, sa paroisse, son grand-prieuré. Nimes: Grimaud
  • HARTMANN-VIRNICH, Andreas (2013). Saint-Gilles-du-Gard. Nouvelles recherches sur un monument majeur de l’art roman. Bulletin Munumental, 174-4. Société française d’archéologie
  • MAGNANI, Eliana (2004). Réseaux monastiques et réseaux de pouvoir. Saint-Gilles du Gard, du Languedoc à la Hongrie (IXe - début XIIIe siècle). Provence Historique
  • MARCONOT (2008). Saint Gilles, l’abbatiale romane. Riresc
  • NOUGARET, Jean; i altres (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
  • TAYLOR, J.; i altres (1837). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Languedoc. París: Firmin Didot

Situació:
Vista aèria

L’abadia és al centre de la població de Sant Geli (Saint-Gilles), a ponent d'Arle