Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de Sant Geli
Abbaye de Saint-Gilles
< anterior Inici França Occitània Gard

següent >

castellano
cercador contacte

Gard

Història

La història, o més aviat la llegenda, d'aquest lloc comença quan sant Gil el tria per a retirar-se per a practicar l'eremitisme. Aquesta llegenda diu que el sant fou ferit per una fletxa llençada pel rei visigot Vamba mentre estava caçant. Com a compensació per l'incident, el rei li va lliurar unes terres amb la finalitat que pogués fundar l'abadia.  
 

Sant Geli
Façana


Benedictins

Sant Geli
Nau lateral


Sant Geli
Sant Geli (Sant Gil)
Representat a Les images des saints (1636)
Bibliothèque nationale de France

Sant Geli
Antic presbiteri


Aquest episodi caldria situar-lo en el segle VII. Inicialment l'establiment era dedicat a sant Pere i sant Pau. Probablement l'abadia de Sant Pere i Sant Pau fou fundada al segle VII, a mitjan del segle IX el patronatge es va canviar pel de Sant Gil, el sant local que era enterrat a la mateixa església. Aquest canvi va comportar un augment considerable dels fidels devots del sant. Molt probablement fou en aquesta època que es va anar teixint la llegenda del sant. Gràcies a tot això, la comunitat va aconseguir de la Santa Seu el privilegi de l'exempció, és a dir, la dependència directa dels papes. Malgrat això, l'abadia no va sortir de la mediocritat. El 1032 li fou lliurada l'abadia de Saint-Eusèbe de Saignon (Valclusa).
 

Sant Geli
La nau central

Sant Geli
Cripta


Dependència de Cluny

El 1066 hom va intentar vincular-la a Cluny, però l'oposició dels mateixos monjos no ho va permetre fins el 1077, quan Gregori VII va aprovar l'unió, però conservant el privilegi de triar els seus abats. L'afluència de pelegrins, el vincle amb Cluny i les donacions dels senyors van permetre que es comencés a aixecar una nova església. El papa Urbà II en va consagrar un altar el 1096, quan l'església encara estava en plena construcció
.
 

Sant Geli
Restes de la capçalera

Sant Geli
Inscripcions a l'escala

Beauport
Abadia de Sant Geli
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France


Un conflicte entre la comunitat i els comtes de Tolosa que volien recuperar el poder sobre l'abadia va interrompre les obres, que no es van reprendre fins el 1116, aprofitant els murs que s'havien aixecat en el segle anterior però variant la concepció de l'edifici: ara deixarien una gran cripta a la part inferior i, al damunt, hi aixecarien un gran edifici, de 98 m de llargada. Aquesta obra quedaria interrompuda de nou entre el 1120 i 1132. En aquesta darrera data es reprèn la construcció, coincidint amb una època d’apogeu pel que fa a l'arribada de pelegrins i la conseqüent puixança econòmica. L'abadia és l'escenari de la mort de l'heretge Pierre de Bruys, que fou cremat davant l'església en 1136. En 1154 el papa atorga indulgències als visitants, el que incrementa encara més l'afluència dels devots.

Sant Geli
Portal esquerre

Sant Geli
Portal central


Sant Geli
Portal dret

Sant Geli
Façana

Sant Geli
Timpà amb l'Adoració dels Mags


Després d'una nova interrupció motivada per la inestabilitat política i religiosa s'inicia un tercer període constructiu, entre 1185 i 1209. L'edifici queda, però, inacabat. En 1226 l'establiment religiós queda sotmès a la monarquia, el mateix Sant Lluís el visita en dues ocasions. El papa Climent IV, originari de Sant Geli, promociona les donacions a favor de la construcció de l'església. De totes maneres, les dificultats econòmiques no permeteren acabar la construcció fins el segle XIV, en els segles següents encara es va anar completant l'obra.

Sant Geli
Timpà amb la Majestat

Sant Geli
Timpà amb la Crucifixió


Col·legiata

En 1538 l'abadia queda secularitzada i passa a acollir una col·legiata. En el mateix segle els protestants l'incendien i queda en ruïnes. L'església és transformada en fortalesa fins que en 1622 hom ordena la seva total destrucció. Això no arriba a complir-se per la intervenció de les tropes que aturen la destrucció, tot i que es perd la capçalera i bona part de les naus. Seguidament s'inicia la seva reconstrucció, però amb unes mides més curtes. La cripta es manté i la nau es retalla en la seva capçalera. La façana romànica es restaurada. Durant la Revolució hom acaba d'enderrocar el que quedava de l'antiga capçalera.

Sant Geli
Façana

Sant Geli
Façana


Les construccions

Es conserva l'església de l'antiga abadia, restaurada després de les destrosses que es van fer a partir del segle XVII. És una església de tres naus amb voltes d'aresta, separades per columnes. La nau central és més alta que les laterals.

La cripta és de grans dimensions, ocupa tota la nau, des de la façana fins la capçalera. Al centre de la mateixa es troba la tomba de sant Gil, antic centre de devoció. Al segle XVI l'arqueta amb les relíquies del sant foren traslladats a la Basílica de Sant Serni de Tolosa. Aquí només es conserven alguns fragments.

Darrere l'església es conserven les restes de l'antiga capçalera, entre les quals un mur que conté al seu interior una interessant escala de cargol. Hi ha també restes escasses d'altres dependències de l'antic monestir.

Sant Geli
Cain i Abel

Sant Geli
David i Goliat


Sant Geli
Prendiment

Sant Geli
Sants Joan i Pere

Sant Geli
Sant Jaume i sant Pau


La façana

La façana és la part més interessant de l'església, una magnífica obra d’època romànica amb fortes influències romanes, que s'expliquen per la proximitat de llocs amb importants restes d'aquella època (Arle, Aurenja, Sant Romieg de Provença...). La seva datació ha estat sempre força discutida i va des de la primera meitat del segle XII, fins començament del segle XIII. Per altra banda hom distingeix diverses autories pel que fa als artistes que hi van treballar.

Sant Geli
David

Sant Geli
Expulsió dels mercaders del temple


La decoració de la façana està formada per tres portades, la central més gran que les laterals. El portal de l'esquerre presenta una Adoració dels Mags al timpà i l´Entrada a Jerusalem a la llinda. El portal central té representat un Crist en Majestat al timpà; al fris inferior, que s'estén pels murs laterals, entre les portes, hom troba diverses escenes relatives a la Passió. El portal de la dreta té una Crucifixió al timpà, i a sota diverses escenes relatives a episodis posteriors a la Resurrecció de Crist (Noli me tangere, Santes dones al sepulcre, Aparició als apòstols...).

Entre les tres portes es situen una sèrie de columnes recuperades d'època romana, i entre elles diverses figures de grans dimensions: Sant Miquel, els dotze apòstols i la Lluita d'àngels i dimonis. A la part inferior, a tocar de terra, hi ha personatges de l'Antic Testament.

Sant Geli
Crist i els apòstols

Sant Geli
Sant Pau


Sant Geli
Sant Miquel

Sant Geli
Façana


Beauport
Abadia de Sant Geli
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France

Beauport
Abadia de Sant Geli
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France

Beauport
Abadia de Sant Geli
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France


Sant Geli
Portals de Sant Geli
Architecture romane du midi de la France (1873)
Bibliothèque nationale de France


Bibliografia
- Robert Saint-Jean. Languedoc roman. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1975
- Jean-Marie Marconot. Saint Gilles l'abbatiale romane. Riresc. Nimes, 2008
 

Situació

L’abadia és al centre de la població de Sant Geli (Saint-Gilles), a ponent d'Arle


Saint-Gilles

Baldiri B. - Novembre de 2014