Priorat de Saint-Michel de Lodeva

A començament del segle XIV la comunitat va passar per una època de crisi amb litigis inclosos. Després de la reorganització de l’orde (1317) s’hi va afegir la comunitat del priorat de Comberoumal (Avairon), amb la finalitat d’enfortir-lo. Més endavant, va passar a estar sota protecció reial, però al segle XVI era en plena decadència i amb priors comendataris. El 1631 tenia un únic religiós, a començament del segle XVIII els dos únics membres de la comunitat es van veure obligats a vendre alguns béns per la seva subsistència. El 1772, quan fou dissolt l’orde, la propietat va passar al capítol de la catedral de Lodeva. Amb la Revolució, el lloc fou subhastat, ha estat en mans particulars des de llavors, i des del 1957 els propietaris s’han encarregat de la seva restauració.

Les altres dependències, bàsicament, són del segle XIII. A llevant del claustre i a tocar de l’església hi ha un passadís que porta al cementiri, que queda a tocar de l’absis de l’església, on s’han posat al descobert tombes que pertanyen a diferents èpoques de la vida del priorat. Al seu costat hi ha la sala capitular, que al segle XIX fou unida a l’adjacent “sala dels monjos” i ara és una peça única. Una escala exterior porta al dormitori. Al sud hi havia el refetor i la cuina, ara transformats en residència dels propietaris. A ponent es troba el celler i, sobre seu, la sala destinada a allotjar els hostes. Al nord es troba l’església. La capella de Saint-Michel fou fundada el 1335, adossada a l’església, però sense comunicació amb ella. Destinada als pocs laics que s’hi acostaven i a les dones, que tenien prohibida l’entrada al recinte monàstic.