Expansió

El centre va tenir un desenvolupament força important, la prosperitat fou conseqüència de les donacions rebudes del poder, en particular dels comtes de Barcelona. De la Grassa hi depenien altres establiments monàstics, situats a un i altre cantó del Pirineu: Sant Pau de Fontclara (908), Santa Maria de Ridaura (937), Sant Pere del Burgal (950), Sant Policarp de Rasès (1080) Sant Sepulcre de Palera (1107), Sant Andreu de Sureda (1109), Sant Martí del Canigó (1114), Sant Pere de Galligants (1117). L’abadia depenia directament de la Santa Seu, no estava sotmesa al poder episcopal.

Al seu torn, entre el 1070 i 1104 l’abadia de la Grassa va passar a dependre de Sant Víctor de Marsella.

Aquesta prosperitat va portar a un relaxament de la vida monàstica, de manera tal que al segle XIII calgueren algunes reformes de les normes internes amb la finalitat de redreçar la seva activitat espiritual.

Interior de l'església

Voltes de l'església

Decadència

Degut al seu estat de decadència, el 1662 la congregació de Saint-Maur es va fer càrrec de l’abadia, aquest estat de les coses va perdurar fins la seva extinció amb la Revolució (1792). En aquesta època s’inicià la construcció de nous edificis.

El 1894 una institució religiosa femenina es va fer càrrec del lloc i s’hi instaurà un centre assistencial. Actualment els edificis de l’antiga abadia estan dividits en dues parts, una de pública i l’altra ocupada per una comunitat de canonges.

Capçalera romànica

La torre inacabada

Arquitectura

El conjunt monàstic està precedit per un ampli pati neoclàssic edificat a mitjan del segle XVIII. Des d’aquí hom pot accedir al claustre de la mateixa època, successor d’una construcció anterior.

L’església actual és la que es va aixecar entre el 1274 i 1309, sobre un edifici d’època carolíngia. Es conserva una part del transsepte sud, que presenta tres magnífics absis del segle XI. Aquesta part comunica amb el campanar inacabat, una construcció de grans proporcions en relació amb la resta d’edificis. És de l’època de l’abat Philippe de Lévis (1500-1537).

Casa de l'Abat

Capitell de la casa de l'Abat

Per altra banda, a la part del monestir de propietat pública es conserva la casa de l’Abat, amb un bell pati amb dues galeries obertes, una torre preromànica, el celler de grans dimensions i altres dependències menors. Al pis superior cal destacar-hi el dormitori, la capella de Sant Bartomeu, del 1296, la mateixa època de la casa de l’Abat. Aquesta capella conserva encara la seva decoració mural, relativament ben conservada, així com el seu paviment de ceràmica.

Dormitori

Timpà de la capella de
Sant Bartomeu

El Mestre de Cabestany

En una de les diferents modificacions de l’església de la Grassa, aquesta va incorporar una portada romànica decorada de la que es conserven diversos elements que donen testimoni de la seva riquesa. Aquesta obra ha estat atribuïda al Mestre de Cabestany, a qui també hom li atribueix altres obres en monestirs propers (Sant Hilari i Sant Pàpol).

Capella de Sant Bartomeu

Capella de Sant Bartomeu

A la mateixa abadia es conserven diversos fragments, altres es troben al cementiri del poble (a tocar del monestir). Es tracta de dovelles de marbre decorades procedents d’aquell portal. Aquestes peces porten inscripcions, però degut al seu estat fragmentari són indesxifrables. Sí que és possible llegir-hi els noms de (wi)llelmus i robertus, que coincideixen amb els de dos abats que van governar la Grassa, el primer entre el 1157 i 1161 i el segon entre el 1161 i 1167. Hi ha altres elements possiblement procedents del portal, com ara un marbre amb un cap de bou amb una ma humana que l’agafa.

Restes del portal

Restes del portal

Restes del portal

Restes del portal
(al cementiri de la Grassa)

Capçalera de l'església

Pont medieval entre el
monestir i la població

Situació

Entre Narbona i Carcassona